Inici > Jordi Pujol > Publicacions > Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya 1980-2003

Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya 1980-2003

Ensenyament

En aquest text s’explica en què va consistir l’obra de govern del Departament d’Ensenyament durant el període estudiat (1980-2003). Es relaten quines van ser les seves accions, les dificultats, les frustracions i el balanç final de tot plegat per tal que quedi constància de les línies mestres d’aquest període. Es parla d’infants i de mestres, d’arquitectura escolar, de normes legals, d’educació artística, d’educació especial, d’escola pública i privada, de formació professional, de l’escola rural, de la formació permanent, d’immigració, de noves tecnologies, etc. En qualsevol cas, intentar resumir l’enorme complexitat de les iniciatives i les accions empreses en dos centenars de planes és un repte difícil, sobretot a l’hora d’aconseguir traslladar al lector l’ebullició d’una època tan dinàmica.

Descarregar en format PDF (5112 KB).

Interior

L’autogovern de Catalunya en seguretat pública constitueix un espai privilegiat per estudiar les relacions entre la Generalitat i els poders centrals de l’Estat en els darrers vint-i-cinc anys. En aquesta matèria conflueixen conceptes tan nuclears com la sobirania, la garantia dels drets i llibertats o el model polític i territorial d’Estat. L’obra de govern de la Generalitat, d’ençà de l’any 1980, l’ha configurat com una de les manifestacions més emblemàtiques de la posició institucional singular de la Generalitat, i en bona mesura ha estat el resultat dels pactes polítics de legislatura amb els diferents Governs de l’Estat en la dècada dels anys noranta. El balanç és una obra de govern i unes competències remarcables en un àmbit bàsic per al benestar i protecció de les persones i els béns del nostre país.

Descarregar en format PDF (927 KB).

Cultura

La cultura ha estat, històricament, una de les prioritats del catalanisme. De fet, n'és un dels fonaments. Abans que es desenvolupés com a moviment polític, el catalanisme era essencialment un corrent cultural. No és estrany, doncs, que en tots els períodes en què Catalunya ha exercit l’autogovern hagi reclamat i exercit competències en aquesta matèria. La cultura constitueix una eina de cohesió social. Els habitants d’un país es reconeixen en unes pràctiques culturals que difícilment es poden adquirir si no és en el si de la mateixa cultura. La més elemental és la llengua, però també ho són altres àmbits del que avui entenem per cultura. Aquesta idea és clau per entendre la importància que han donat els 23 anys de govern de Jordi Pujol, catalanista i nacionalista, a les manifestacions culturals. Val a dir que, de la sèrie de llibres sobre l’Obra de Govern de la Generalitat 1980-2003, aquest llibre és inevitablement diferent, ja que quan es parla de política educativa, o de política sanitària, o d’infraestructures, tot i que són qüestions que poden ser abordades de moltes maneres, es parla d'ens concrets. Al cap i a la fi una escola, un hospital o una autopista tenen uns paràmetres mesurables i permeten una exposició relativament objectiva.

Descarregar en format PDF (1272 KB).

Energia

El present llibre mostra els resultats remarcables en matèria d’energia que va aconseguir el Govern de la Generalitat durant el període estudiat. Tot i que inicialment les competències d’autogovern eren pràcticament nul•les, des de la Generalitat es va treballar des del primer moment, l’any 1980, per modernitzar el sistema energètic, posar-lo al dia i fer-lo competitiu. Actualment, podem verificar que la situació energètica catalana és incomparablement millor, per la robustesa i eficiència del sistema, i pel fet que a tots els indrets de Catalunya es garanteix avui un accés fàcil i sense limitacions a aquesta infraestructura bàsica. Malgrat aquestes millores, però, també podem constatar com han sorgit novament, bona part dels problemes energètics com a conseqüència de l’augment de la demanda dels últims anys, com si no haguéssim après res.

Descarregar en format PDF (1226 KB).

Justícia. Un servei públic i social

Parlar de la justícia és molt complicat, per la contradicció que hi ha entre la senzillesa del concepte –ja des de menuts interioritzem intensament la diferenciació entre el que «és just» i el que «no ho és»– i la complexitat que comporta l’aplicació de la «justícia» –les lleis– en la societat. També ens escandalitzem davant de certes notícies punyents que demostren l’oposició i les fallades que resulten d’aquesta complexitat, de l’aplicació de normes generals a casos específics, de la intervenció de molts diversos col•lectius amb interessos i principis contraposats, etc. En qualsevol cas, el govern català sempre va demostrar l’interès a assumir aquest camp i fer-se càrrec plenament de tot el que afecta l'Administració de Justícia de Catalunya. I ho va aconseguir, malgrat les dificultats en forma de lleis, reglaments, obstacles a la negociació, sentències del Tribunal Constitucional, recursos, dictàmens del Consell Consultiu, traspassos fragmentats, informes del Consell General del Poder Judicial, etc. I una posició numantina contrària a la descentralització de la justícia, tant per part del poder judicial com de l'executiu de torn d’àmbit estatal.

Descarregar en format PDF (685 KB).

Benestar social

S’entén per polítiques de benestar social, el conjunt d’actuacions i de serveis dirigits a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb una lògica prioritat per aquelles persones que, individualment i amb els seus propis recursos, no poden cobrir les necessitats socials i personals bàsiques. Aquesta definició tan àmplia portava al Departament de Benestar Social –posteriorment anomenat de Benestar i Família– a desenvolupar dos tipus de mesures. L’una consistia a cercar la solució de les mancances, dels handicaps, dels desavantatges que afectaven a individus i grups molt heterogenis. Sectors de població desprotegits com alguns col•lectius de gent gran, persones amb discapacitat, dones i infants amb problemes sociofamiliars, persones sense recursos o drogodependents. L’altre tipus de mesures, s’eixamplava, fins a arribar a donar a tota la població catalana elements de realització i de promoció personals, centrant els esforços, sobretot, en el reforçament de la institució familiar. Així, també es van desenvolupar altres actuacions i programes transversals com el foment del voluntariat, l’enfortiment de l’associacionisme, el civisme, els serveis comunitaris o la formació d’adults. De fet, aquests àmbits també incideixen en el benestar de les persones i en la seva socialització, però de manera més transversal i menys dependent de la situació social dels seus destinataris.

Descarregar en format PDF (4591 KB).

Política industrial i de competitivitat

Entre el 1980 i el 2003 la indústria catalana va haver de fer front als reptes més potents de la seva història. D’una banda, un canvi tecnològic accelerat, i d’altra banda, sobretot, passar d’un mercat tancat i protegit, l’espanyol, a competir amb tot el món arran de la nostra integració a la Unió Europea, el 1986. Des del Govern de Catalunya es va voler liderar aquest canvi, anticipant-se a les noves necessitats de les empreses i ajudant la seva ràpida adaptació al nou entorn. Contra moltes previsions, la nostra economia va superar amb èxit aquesta transició, gràcies a l’esforç d’empresaris i treballadors, i així ho demostren els molts milers d’indústries que avui exporten arreu del món, o els centenars d’empreses que en aquest període es convertiren en multinacionals catalanes amb fàbriques per tot el planeta. El present text descriu les polítiques de la Generalitat en aquest àmbit, centrades en la promoció de l’excel•lència, la internacionalització i la innovació en el teixit productiu de Catalunya.

Descarregar en format PDF (4089 KB).

Universitats i Recerca

En aquest llibre es repassa amb deteniment l’Obra de Govern en Universitats i Recerca i el marc dels principis generals que van inspirar aquesta acció entre els anys 1980-2003. No es tracta de fer un estudi sobre la Universitat i la Recerca a casa nostra, sinó d’il•lustrar de manera significativa l’abast de les actuacions i les aportacions fetes a la governabilitat en aquests àmbits. Unes actuacions, realment innovadores en molts aspectes que, menades amb permanent voluntat de diàleg amb els sectors implicats, van ser possibles per il•lusionada dedicació i capacitat de gestió de moltes persones que van creure i participar en la tasca de reconstrucció del país després d’assolir l’autogovern.

Descarregar en format PDF (1426 KB).