Eulalia Lladó, en la presentació del seu llibre a la Sala Gran del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, va explicar com el Govern de la Generalitat, tant el tripartit com l'actual, mantenen en la clandestinitat una eina lingüística gratuïta i molt pràctica,
La Lupa Violeta, que romàn perduda en el maremagnum de
Política Lingüística i que en obrir una pàgina de la Universitat de Girona es pot trobar una eina similar. El Govern anterior no es va atrevir a publicitar-la sospiràn allò del ¡què diràn del nostre govern! I aquest deu ser l’ únic punt de trobada entre l'anterior govern d'esquerres i l'actual de dretes. Perquè quan parlem de sexismes, i d'eradicar-los de formes noves, la dreta i l'esquerra tenen masses coses en comú.
Eulalia Lledó és doctora en filologia romànica. Es dedica a la recerca dels sexismes i androcentrismes en la literatura i la llengua. I aquesta vegada li ha tocat a la premsa.
En el seu nou llibre, “Canvi lingüístic i premsa”, ens mostra la constant, imparable i tenaç evolució de la llengua en la premsa. Es dedica a posar de manifest com la ideologia s'agotna en ella a través de l'estudi de centenars d’una gran varietat de notícies de les quals s'analitza els canvis esdevinguts en els últims anys; especialment els que concerneixen a les formes a través de les quals la llengua, jo diria les actituds socials dels poders establerts, embolica i presenta la realitat. Ens presenta, al llarg de 200 pàgines, tots aquells biaixos ideològics, tots aquells prejudicis que les persones sexistes desgranen quan usen un idioma. En primer lloc s'analitzen alguns usos que traspuen una consideració escassa, pobra o menyspreadora de les dones i, en segon lloc, es veuen les modificacions que estan tenint lloc en les diferents formes de representar i fer visible al col•lectiu femení; és a dir, quines estratègies noves de representació estan emergint. En definitiva, de quines maneres es parla de les dones, com les hi veu, com les hi valora, com les hi explica.
En la presentació va estar acompanyada de Maricel Chavarria prestigiosa i premiada periodista de La Vanguardia que sempre s'ha caracteritzat per aplicar la perspectiva no sexista als temes dels quals escriu i per utilitzar un llenguatge inclusiu; i de Marta Selva, ex-presidenta del Institut Català de les Dones i alma mater de
Drac Màgic.
La veritat és que en l'exercici del periodisme podem trobar massa androcentrisme i massa sexisme i paradoxes que mostren com l'estretor de mires que es critica a personatges de la política està present en els mitjans, com quan, explica l'autora, en la redacció del Avui el corrector, encara que la paraula soldada està admesa, la corregia per una soldat perquè, deia, no s'usa encara. Clar, com ho ha de ser d’utilitzada ¡ si els qui podrien fer-ho no ho fan!
Ja sabem que les presses en periodisme ens juguen moltes passades com quan, sentit ahir a Catalunya Radio, usem la paraula puntual per descriure la paradoxa que alguns trens arriben puntualment amb retard, o que plourà puntualment en alguns llocs. Així que no s'estranyin si en la premsa escrita veuen en un peu de foto els autors de l'estudi encara que les fotografiades siguin autores o els membres del jurat encara que gairebé totes siguin les membres.
Això sí, recordin que si les que no s’anomena i aquells homes a els qui no els agradi que sembli que la humanitat solament té un sexe, exigeixen als mitjans que usin llenguatge inclusiu, aprendrem a pensar des de les persones i escriurem que hi ha hagut 20 detingudes o que afectades per la hipoteca es manifesten.
