Se muestran los artículos pertenecientes al tema Sitios recomendados/Llocs recomanats.
A&C: Desvío de actividad/Desviament d'activitat, 2
Hemos reactivado la cuenta de Twitter, donde enviaremos mininotas con frecuencia inconstante.
Hem reactivat el nostre compte al Twitter (definit en francès mentre no hi hagi l’opció de fer-ho en català), on enviarem piulades de tant en tant.
A&C: Desvío de actividad/Desviament d'activitat, 1
Primer paso en el desvío anunciado de la actividad de este blog: creación de una cuenta en el sitio Scribd, donde estoy subiendo documentos (algunos inéditos o de difusión restringida) relacionados con el mundo de la edición de textos (en cualquier lengua) y de la normalización y política del castellano.
---
Primer pas en el desviament anunciat de l'activitat d'aquest blog/bloc: creació d'un compte en el web Scribd, on estic pujant documents (alguns d'inèdits o de difusió restringida) relacionats amb el món de l'edició de textos (en qualsevol llengua) i de la normalització i política del castellà.
La Generalitat de Catalunya, ¿sense web?
Heu provat d’entrar al web de la Generalitat? No es pot (si més no, jo no puc), des de fa dies. No funciona cap pàgina. No he trobat qui ho justifiqui.
Com enyoro l’Optimot...
S. Senz
Nueva lista de debate y consulta LUN: lengua, uso y norma
Para encauzar los debates y consultas más extensos surgidos de este blog y de otras páginas afines, he creado el grupo LUN. Esta es su descripción:
LUN (lengua, uso y norma) es un grupo de debate y consulta sobre los usos, normas, políticas e identidades de la lengua castellana, dirigido a profesionales, especialistas e interesados en estas materias. No es un grupo dedicado a la defensa y promoción idiomáticas.
Podéis daros de alta cuando gustéis. Ya decidiremos quién lo modera. Es necesario tener una cuenta en Google.
Silvia Senz
Anagrámame
No sé cuál debe usar el Màrius Serra del Polònia, pero para hacer anagramas a partir del inglés, el castellano, el latín, el francés, el sueco, el alemán, el portugués y el neerlandés, nada como el chisme de Internet Anagram Server. ¿Anagrama de Addenda et Corrigenda? Todas estas posibilidades. Y para traducirlas, el traductor de Google acaba de incorporar el latín.
Verdades como puños
Este no es un blog sobre política, a secas. Pero, dadas las circunstancias, hay cosas que conviene hacer circular:
Daniel Cohn-Bendit sobre ayuda económica a Grecia:
Artículo publicado por Vicenç Navarro en el diario PÚBLICO, 13 de mayo de 2010
Este artículo muestra el error de muchos supuestos que se reproducen en la sabiduría convencional sobre las causas de la crisis, entre los cuales, uno de amplia difusión, es que la crisis de los países mediterráneos e Irlanda se debe a su excesivo gasto público que debe reducirse. El artículo señala los datos que cuestionan tal supuesto, subrayando que las causas de sus problemas radican en sus enormes desigualdades y polarización de las rentas (que crean problemas de falta de demanda y que generan un profundo endeudamiento), así como el excesivo poder del capital financiero que tiene gran influencia sobre el Consejo Europeo, la Comisión Europea y El Banco Central Europeo.
La crisis que están viviendo algunos países mediterráneos –Grecia, Portugal y España– e Irlanda se está atribuyendo a su excesivo gasto público, que se supone ha creado un elevado déficit y una exuberante deuda pública, escollos que dificultan seriamente su recuperación económica. De ahí las recetas que el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo (BCE) y el Consejo Europeo han estado imponiendo a aquellos países: hay que apretarse el cinturón y reducir el déficit y la deuda pública de una manera radical.
Es sorprendente que esta explicación haya alcanzado la dimensión de dogma, que se reproduce a base de fe (el omnipresente dogma liberal) y no a partir de una evidencia empírica. En realidad, ésta muestra lo profundamente errónea que es tal explicación de la crisis. Veamos los datos.
Todos estos países tienen los gastos públicos (incluyendo el gasto público social) más bajos de la UE-15, el grupo de países más ricos de la Unión Europea, al cual pertenecen. Mírese como se mire (bien gasto público como porcentaje del PIB; bien como gasto público per cápita; bien como porcentaje de la población adulta trabajando en el sector público), todos estos países están a la cola de la UE-15. Su sector público está subdesarrollado. Sus estados del bienestar, por ejemplo, están entre los menos desarrollados en la UE-15.
Una causa de esta pobreza del sector público es que, desde la Segunda Guerra Mundial, estos países han estado gobernados la mayoría del periodo por partidos profundamente conservadores, en estados con escasa sensibilidad social. Todos ellos tienen unos sistemas de recaudación de impuestos escasamente progresivos, con carga fiscal menor que el promedio de la UE-15 y con un enorme fraude fiscal (que oscila entre un 20 y un 25% de su PIB). Son estados que, además de tener escasa sensibilidad social, tienen escaso efecto redistributivo, por lo que son los que tienen mayores desigualdades de renta en la UE-15, desigualdades que se han acentuado a partir de políticas liberales llevadas a cabo por sus gobiernos. Como consecuencia, la capacidad adquisitiva de las clases populares se ha reducido notablemente, creando una economía basada en el crédito que, al colapsarse, ha provocado un enorme problema de escasez de demanda, causa de la recesión económica.
Es este tipo de Estado el que explica que, a pesar de que su deuda pública no sea descomunal (como erróneamente se presenta el caso de Grecia en los medios, cuya deuda es semejante al promedio de los países de la OCDE), surjan dudas de que tales estados puedan llegar a pagar su deuda, consecuencia de su limitada capacidad recaudatoria. Su déficit se debe, no al aumento excesivo del gasto público, sino a la disminución de los ingresos al Estado, resultado de la disminución de la actividad económica y su probada ineficacia en conseguir un aumento de los ingresos al Estado, debido a la resistencia de los poderes económicos y financieros.
Por otra parte, la falta de crédito se debe al excesivo poder del capital financiero y su influencia en la Unión Europea y sus estados miembros. Fue la banca la que, con sus comportamientos especulativos, fue creando burbujas que, al estallar, han generado los enormes problemas de falta de crédito. Y ahora están creando una nueva burbuja: la de la deuda pública. Su excesiva influencia sobre el Consejo Europeo, la Comisión Europea y el Banco Central Europeo (este último mero instrumento de la banca) explica las enormes ayudas a los banqueros y accionistas, que están generando enormes beneficios. Consiguen abundante dinero del BCE a bajísimos intereses (1%), con el que compran bonos públicos que les dan una rentabilidad de hasta un 7% y un 10%, ayudados por sus agencias de cualificación (que tienen nula credibilidad, al haber definido a varios bancos como entidades con elevada salud financiera días antes de que colapsaran), que valoran negativamente los bonos públicos para conseguir mayores intereses. Añádase a ello los hedge funds, fondos de alto riesgo, que están especulando para que colapse el euro y que tienen su base en Europa, en el centro financiero de Londres, la City, llamada el “Wall Street Guantánamo”, porque su falta de supervisión pública es incluso menor (que ya es mucho decir) que la que se da en el centro financiero de EEUU.
Como bien ha dicho Joseph Stiglitz, con todos los fondos gastados para ayudar a los banqueros y accionistas se podrían haber creado bancos públicos que ya habrían resuelto los problemas de crédito que estamos experimentando (ver mi artículo “¿Por qué no banca pública?”, en www.vnavarro.org).
En realidad, es necesario y urgente que se reduzca el sobredimensionado sector financiero en el mundo, pues su excesivo desarrollo está dañando la economía real. Mientras la banca está pidiendo a las clases populares que se “aprieten el cinturón”, tales instituciones ni siquiera tienen cinturón. Dos años después de haber causado la crisis, todavía permanecen con la misma falta de control y regulación que causó la Gran Recesión.
El mayor problema hoy en la UE no es el elevado déficit o deuda (como dice la banca), sino el escaso crecimiento económico y el aumento del desempleo. Ello exige políticas de estímulo económico y crecimiento de empleo en toda la UE (y muy especialmente en los países citados en este artículo). No ha habido una crisis de las proporciones actuales en el siglo XX sin que haya habido un crecimiento notable del gasto público y de la deuda pública, que se ha ido amortizando a lo largo de los años a base de crecimiento económico. EEUU pagó su deuda, que le permitió salir de la Gran Depresión, en 30 años de crecimiento. El mayor obstáculo para que ello ocurra en la UE es el dominio del pensamiento liberal en el establishment político y mediático europeo, imponiendo políticas que serán ineficientes, además de innecesarias. Y todo para asegurar los beneficios de la banca. Así de claro.
Ver artículo en PDF
L'Infoedicat ja hi permet la participació dels seus membres
Des d’avui, l’Infoedicat deixa de ser només un butlletí informatiu per a esdevenir també un fòrum de consulta i debat. S’ha activat l’opció que permet als seus ja nombrosos membres l’enviament de missatges a la llista, fins ara restringida a l’administradora.
Només cal seguir les normes que s’especifiquen a la pàgina d’inici del grup i que reproduim a continuació:
INFOEDICAT
TEMÀTICA I CONTINGUTS
Infoedicat és un butlletí informatiu electrònic i un fòrum de consulta i debat sobre el món del llibre, l’edició, la correcció i la traducció literària en català, allotjat a Grups de Google, que té com a finalitat difondre, consultar i comentar informació pràctica i d’actualitat per als professionals del sector, com ara:
- Actes formatius o trobades del sector editorial: seminaris, col·loquis, conferències, congressos, jornades, fires, etc.
- Cursos de formació especialitzada (preferentment gratuïts, subvencionats, amb descompte o molt econòmics).
- Notícies de premsa digital i blogs sobre el món del llibre, l’edició i la llengua catalana.
- Novetats bibliogràfiques i hemerogràfiques sobre el món del llibre, l’edició i la llengua catalana.
- Recursos en línia per als professionals de la llengua escrita i l’edició.
- Documents diversos i informació legal, socioprofessional i gremial relacionats amb el món del llibre, l’edició i la llengua catalana..
- Ofertes laborals relacionades amb món del llibre, l’edició i la llengua catalana..
- Dubtes professionals.
Els continguts d’Infoedicat són generalment en llengua catalana.
RESPONSABLES D’INFOEDICAT I PARTICIPACIÓ
Infoedicat està administrat per:
Silvia Senz
De moment, és una llista participativa i no moderada (o automoderada).
Els subscriptors d’Infoedicat poden enviar les seves contribucions a l’adreça <infoedicat@googlegroups.com>.
NORMES D’ÚS
1) S’han d’enviar missatges adients a la temàtica de la llista (edició de textos, traducció, correcció, redacció, tipografia, llengua i literatura catalanes, i món editorial [premsa i llibres]).
2) Els membres de la llista n’han de fer un ús ètic, la qual cosa exclou enviar-hi missatges de promoció empresarial.
3) En el tracte amb d’altres membres, cal mantenir les regles de cortesia habituals a la xarxa.
4) Quan s’hi enviïn missatges cal fer servir les etiquetes identificatives adients:
- ESD: Identifica missatges sobre actes formatius o trobades del sector: seminaris, col·loquis, conferències, congressos, jornades, etc.
- FORM: Identifica missatges sobre cursos de formació especialitzada.
- NOT: Identifica missatges sobre notícies de premsa digital i blogs.
- BIBL: Identifica missatges sobre novetats bibliogràfiques i hemerogràfiques.
- REC: Identifica missatges sobre recursos en línia.
- DOC: Identifica missatges sobre documents audiovisuals, legals, socioprofessionals i gremials.
- LAB: Identifica missatges sobre ofertes laborals.
- DTE: Identifica consultes sobre dubtes professionals.
No cal fer servir cap etiqueta per als comentaris que es facin a missatges ja etiquetats.
ADREÇA WEB
http://groups.google.com/group/infoedicat
MECANISMES DE SUBSCRIPCIÓ, BAIXA I CONFIGURACIÓ DEL MODE DE RECEPCIÓ DE MISSATGES
1) Per accedir al grup i al seu web, en primer lloc cal tenir o obrir un compte de Google. Si encara no n’heu configurat cap, podeu crear-lo a:
<http://www.google.com/accounts/NewAccount?service=groups2&dEM=infoedicat%40gmail.com&continue=http%3A%2F%2Fgroups.google.com%2Fgroup%2Finfoedicat%3Fhl%3Dca>
(Per consultar qualsevol dubte sobre el funcionament dels Grups de Google, aneu a la pàgina:
http://groups.google.com/support/?hl=ca)
2) Un cop obert el vostre compte, per subscriure’s a Infoedicat teniu dues opcions:
- Via correu electrònic:
Envieu un missatge buit (sense text ni a l’assumpte ni al cos del missatge) a la següent adreça:
infoedicat-subscribe@googlegroups.com
Rebreu un missatge de confirmació, les indicacions del qual heu de seguir per ingressar al grup i configurar el mode de subscripció que preferiu.
- Via web, entrant a:
http://groups.google.com/group/infoedicat/manage_editinfo
I, un cop dins, clicant al marge dret de la pantalla en el text.
En la pàgina següent es configura el mode de recepció de la llista i es finalitza el procés de subscripció.
3) Per cancel·lar-ne la subscripció, envieu un missatge buit a la següent adreça:
infoedicat-unsubscribe@googlegroups.com
Rebreu un missatge de confirmació, les indicacions del qual heu de seguir per abandonar el grup.
Addenda Brevis: Addenda et Corrigenda en Twitter
Mercès a la col·laboració de la Pilar de la Peña Minguell (àlies Pi), que se n’ocupa de la gestió, el blog Addenda et Corrigenda ja es pot seguir (ara sí) al Twitter.
Gracias a la colaboración de Pilar de la Peña Minguell (alias Pi), que se ocupa de su gestión, el blog Addenda et Corrigenda ya puede seguirse (ahora sí) en Twitter.
Aquí: http://twitter.com/AddendaBrevis
[Actualització/Actualización (01/06/2011): El compte de Twitter @AddendaBrevis s'ha suspès fins a la tardor./La cuenta de Twitter @AddendaBrevis se ha anulado hasta el otoño.]
Un any de l’Infoedicat
M’ha passat volant, però avui fa ja un any que, amb el suport inicial d’en Xavier Rull, vaig endegar el butlletí Infoedicat a Grups de Google. Excepte en Xavier, la Montse Alberte i jo mateixa, ningú no coneix la seva història, o sigui que potser seria bon moment per fer-la pública.
L’any 2006, per raons que no vénen al cas, la Montse Alberte i jo vam reconvertir la llista de debat i consulta (Editexto) sobre llengua castellana, lexicografia i món editorial, que administràvem al servei de llistes de la RedIris, en un butlletí informatiu sobre els mateixos temes: Infoeditexto, que va començar a caminar heretant els subscriptors de la llista precedent. En comparació amb el que va ser Editexto (un maldecap), Infoeditexto es va anar convertint en una font d’informació i un banc documental certament útil i enriquidor, que va anar creixent de manera sostinguda. Malgrat que tant la Montse com jo som llicenciades en filologia hispànica, tot i que cadascuna amb especialitats de postgrau diferents (lingüística aplicada i edició), pel fet de ser catalanes tenim una especial sensibilitat pel que fa a la diversitat lingüística, que també es reflecteix en la filosofia editorial que sempre hem volgut promoure des del nostre butlletí: la bibliodiversitat. Per aquesta raó, de tant en tant anàvem enviant a Infoeditexto notícies i documents relacionats amb les llengües que conviuen amb la poderosa llengua espanyola i amb la potent indústria editorial en castellà.
Quan fas això en una llista on, pel seu propi tarannà, de segur hi ha subscriptors amb poca tolerància per la diversitat, et trobes, de tant en tant, amb respostes privades de rebuig força violentes, especialment —i no ho dic per fer demagògia; és així— quan el que difons té a veure amb el català. Prou sabem que la gent d’aquesta mena no és molta, però sí molt sorollosa i molt emprenyadora. La darrera etzibada virtual que vaig rebre va ser, de fet, la que em va motivar a endegar un butlletí semblant a Infoeditexto, però centrat exclusivament en el futur mundial dels mitjans escrits, en la llengua catalana i en l’edició en català (i això, no hauria ni de dir-ho, no exclou cap racó del seu territori de parla, cap estàndard, ni cap gremi).
El primer que vaig fer és mirar d’esbrinar quina acollida podria tenir-hi, de manera que vaig enviar una consulta al propi Infoeditexto i a d’altres llistes sobre llengua catalana i traducció per copsar-ne l’interès dels subscriptors per un butlletí de les característiques que he descrit. Va ser en Xavier Rull qui em va fer el favor de difondre la consulta a l’Infozèfir (la mare de tots els butlletins de la RedIris que tenen a veure amb la llengua), i així va ser com vam acordar que, si de cas el meu projecte tenia prou quòrum i tirava endavant, ell em faria un cop de mà, malgrat anar de bòlit.
Els resultats van ser claríssims: només un 5 % dels subscriptors d’Infoeditexto —dels quals gairebé la meitat eren argentins!!!— es va mostrar interessat per una llista bessona per al català, mentre que, per exemple, un bon nombre de subscriptors d’Infozèfir van respondre que, si es duia a terme la idea, s’hi apuntarien sens dubte. Bé, la decisió estava presa: faríem l’Infoedicat.
El primer pas que vaig donar va ser comunicar el projecte al coordinador de llistes de RedIris, que de seguida em va respondre que potser no calia obrir un nou butlletí, i que amb crear un canal en català dins el propi Infoeditexto n’hi havia prou. Vaig quedar glaçada, i en Xavier... més aviat una altra cosa. Li vam replicar que havíem fet un tast entre els subscriptors d’Infoeditexto i gairebé no hi havia interès per una llista en català, que el potencial de subscriptors venia d’altres bandes, i que si algú cercava un butlletí sobre llengua i edició en català, potser que Infoeditexto no era el nom més identificatiu.
No va haver-hi manera. La resposta definitiva va ser: o agafeu el canal en català dins d’Infoeditexto (i demà mateix l’endeguem), o ja podeu iniciar el procediment administratiu establert per obrir llistes a la RedIris; un procediment que, per cert, jo ni tan sols havia hagut de seguir per obrir la meva primera llista a la RedIris, que la vaig obrir per apadrinament d’altre administrador, i que, a més, venint la proposta de l’Infoedicat d’una gestora i un editor de llistes RedIris, potser que no calia. Aquesta anècdota —i la incomprensió que palesa de les diferents realitats culturals, identitàries i fins i tot comunicatives que coexisteixen a Espanya— no és gens difícil d’extrapolar a situacions polítiques de més transcendència.
Per sort, el perfeccionament dels grups desenvolupats pels cercadors Yahoo i Google ens varen permetre tirar pel dret i posar en marxa el butlletí allà on podíem triar una interfície en català: Google.
El 10 de febrer del 2007 vaig obrir l’Infoedicat, el Xavier i jo el vam començar a promocionar i en un sol dia ja vam tenir 100 subscripcions, una xifra que en la llista en castellà (que després de molts anys ha arribat gairebé als 500) vam trigar setmanes a atènyer. Hores d’ara passem dels 200 subscriptors, i anem creixent, la qual cosa demostra que en un territori ben petit hi ha un interès per qüestions de llengua i cultura escrita francament notable.
Bé, qui hi sou ja sabeu que l’Infoedicat el meno (ara que camino soleta i el Xavier ja ha pogut tornar a les seves ocupacions habituals) de manera força intuïtiva, seleccionant continguts a partir dels meus propis interessos i difonent-los de manera tan ordenada com puc. Si més no, de moment no n’hem tingut cap queixa; més aviat hem fet colla i tenim molt bon rotllo, raó per la qual puc dir que si bé l’Infoedicat és el meu fill virtual més petit i tardà, també és el que, intel·lectualment i personalment, més alegries em dóna. I això també ho he d’agrair al tarannà dels seus membres, que són sempre afables i col·laboradors. Espero que seguim així molt de temps.
Ah! I gràcies de tot cor, Xavier.
Silvia (sense accent) Senz, cofundadora i administradora de l’Infoedicat
Neix Ediciona, el web dels professionals de l’edició (en no se sap ben bé quina llengua)
Per mitjà del blog del José Antonio Millán m’assabento de l’obertura oficial (en Facebook) d’Ediciona, un espai gratuït de contacte i promoció per a tots els professionals del sector de l’edició, gestionat per una de les responsables del blog homònim, la barcelonina Arantxa Mellado.
El blog que ha estat l’embrió de l’actual portal ja es presentava amb una decidida voluntat d’aplegar els professionals del sector, i el pas endavant que suposa aprofitar les possibilitats de Facebook en aquest sentit és tot un encert.
De moment, són diversos els possibles fruits del contacte que Ediciona ofereix, i suposem que encara en poden sorgir més:
— pots inscriure-t’hi com a professional o empresa;
— pots crear-hi fàcilment el teu perfil professional,
— pots oferir-hi els teus serveis,
— pots cercar-hi professionals,
— pots entrar en contacte amb d’altres professionals, en el fòrum del web,
— pots trobar-hi o afegir-hi recursos professionals, econòmics i legals,
— pots registrar-hi el teu blog o web sobre el món editorial, per tal que s’incorpori a l’àrea d’actualitat d’Ediciona.
L’espai Ediciona, però, no només ha nascut amb l’esperit d’implementar nous models de gestió de borses de treball i de trobada professional (més enllà de les tradicionals llistes professionals, dels e-butlletins d’informació sectorial, i de les borses laborals d’associacions o empreses), sinó també d’integrar altres iniciatives marcades pel risc i la innovació en un sector molt mancat d’apostes per l’avenç. En aquest sentit, recupera la idea de crear un directori d’empreses del sector que va endegar l’inquiet Txetxu Barandiarán al primer Opinión con Valor. I, durant el seu període de proves, Ediciona ja va incorporar (en el seu espai d’Actualitat) una versió en castellà de l’excel·lent web sobre edició i tecnologia Beat.cat, que mantenen diàriament en Josep M. Vinyes i la Iolanda Bethencourt, membres de l’equip editorial de l’Enciclopèdia (de la qual n’editen el blog creat arran de l’obertura de l’Enciclopèdia Catalana per a consulta lliure).
Parlant de riscos, pel que fa al model de negoci que hi ha al darrere d’Ediciona, el José Antonio Millán ja hi ha fet les seves indagacions. Pel que li n’ha dit la pròpia Arantxa Mellado, la primera intenció del lloc és «crear comunitat», i després caldrà veure com es van plantejant les coses. Val a dir que malgrat la seva prudència a l’hora d’expressar-ne les expectatives, compten amb el gens menystenible suport del Grupo Intercom, creador d’InfoJobs, en paraules de Millán «reeixida borsa laboral, i té entre les seves empreses a llocs de formació com EMagister, amb la qual cosa es pot endevinar quina pot ser alguna de les vies de rentabilització futura del nou servei».
Cal remarcar que, tot i que això no s’esmenta enlloc del web, pel que diu el Millán i demostra l’únic idioma de la interfície, «el lloc neix amb vocació hispanoamericana (en realitat, per a molts efectes, hi ha un sol mercat, editorial i de serveis, format per Espanya i Llatinoamèrica), i de fet, preveu obrir pròximament una versió brasilera». És a dir, que se suposa que és un subespai que s’inscriu en el desitjat espai iberoamericà del llibre, delimitat generalment per polítiques encarades a promoure la cotització a l’alça de la llengua espanyola en els mercats internacionals (de les quals, amb totes les seves incongruències, n’hem parlat aquí més que vastament: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12...). El fet que la versió en castellà de Beat.cat que Ediciona publica es digui Beat Internacional ja n’és un claríssim símptoma.
Tanmateix, hi ha diversos indicadors que mostren que, pel que fa a la seva orientació cultural, l’equip d’Ediciona vol i dol: en la secció de Recursos podem trobar material de consulta en llengua castellana, catalana, portuguesa i anglesa, i no hi ha cap restricció que n’hi impedeixi el registre a un professional del sector editorial de qualsevol país i en qualsevol llengua.
Potser que els caldrà, doncs, anar definint-ne el terreny i decidir qui volen aplegar i en quina o quines llengües. I si la tria és àmplia, com de fet demandaria un espai editorial activament plural —malgrat l’habitual embolic pel que fa al territori catalanoparlant, vegeu aquí les dades sobre edició iberoamericana en altres llengües, al marge del castellà i el portuguès— potser caldrien diverses versions d’Ediciona, per llengües de publicació.
Actualització: capbussant-me en el web he comprovat que es va estenent aquest absurd neologisme sectorial, que vés a saber d’on surt: correcció ortotipogràfica. No seria més correcte i més professional, ja que hi som, dir-li pel seu nom de fa segles: correcció tipogràfica? Me’n faig farts, cada any, d’explicar els meus alumnes que la correcció ortotipogràfica és un nivell de correcció aplicable en totes les fases del procés de control de qualitat dels textos, però que a la correcció de proves se li ha dit, des que la impremta és impremta, correcció tipogràfica. Doncs, si us plau, amics d’Ediciona: no em feu la tasca educativa més dura...
Silvia Senz (Sabadell)
Neix Infoedicat, l'e-butlletí sobre el món del llibre, l'edició i la traducció literària en català
Fa temps que tenia ganes d’endegar un projecte llargament covat: un e-butlletí per subscripció especialment dedicat a l’edició en català, on poder estendre la tasca informativa que la Montse Alberte i jo (Silvia Senz) desenvolupem des de fa anys a Infoeditexto.
Gràcies a la col·laboració d’en Xavier Rull, que m’acompanya i m’assessora en aquesta nova empresa, la idea ja és un fet. Us hi convidem:
Infoedicat és un butlletí informatiu electrònic sobre el món del llibre, l’edició i la traducció literària en català, allotjat a Grups de Google, que té com a finalitat divulgar informació pràctica i d’actualitat per als professionals del sector, com ara:
- Informació sobre actes formatius o trobades del sector: seminaris, col·loquis, conferències, congressos, jornades, etc. (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació EV).
- Informació sobre cursos de formació especialitzada, gratuïts, subvencionats, amb descompte o molt econòmics (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació FORM).
- Notícies de premsa digital i blogs (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació NOT).
- Novetats bibliogràfiques i hemerogràfiques, sobretot revistes sobre el món del llibre, l’edició i la traducció editorial, manuals d’estil, orientacions gramaticals o tipogràfiques, etc. (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació BIBL).
- Recursos en línia (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació REC).
- Documents i informació legal, socioprofessional i gremial (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació DOC).
- Ofertes laborals (en missatges amb l’assumpte encapçalat per l’abreviació LAB).
Els continguts d’Infoedicat són generalment en llengua catalana.
RESPONSABLES D’INFOEDICAT I PARTICIPACIÓ
- Infoedicat està administrat i editat per:
Silvia Senz
Xavier Rull
- Els subscriptors d’Infoedicat poden contribuir-hi enviant informacions pertinents a l’adreça <infoedicat@gmail.com>
ADREÇA WEB
<http://groups.google.com/group/infoedicat>
MECANISMES DE SUBSCRIPCIÓ, BAIXA I CONFIGURACIÓ DEL MODE DE RECEPCIÓ DE MISSATGES
1) Per accedir al grup i al seu web, en primer lloc cal tenir o obrir un compte de Google. Si encara no n’heu configurat cap, podeu crear-lo 1) Per accedir al grup i al seu web, en primer lloc cal tenir o obrir un compte de Google. Si encara no n’heu configurat cap, podeu crear-lo aquí.
(Per consultar qualsevol dubte sobre el funcionament dels Grups de Google, aneu a la pàgina: )
2) Un cop obert el vostre compte, per subscriure’s a Infoedicat teniu dues opcions:
- Via correu electrònic:
Envieu un missatge buit (sense text ni a l’assumpte ni al cos del missatge) a la següent adreça:
infoedicat-subscribe@googlegroups.com
Rebreu tot seguit un missatge de confirmació en la vostra adreça de subscripció, les indicacions del qual heu de seguir per ingressar al grup i configurar el mode de subscripció que preferiu.
- Via web, entrant a:
http://groups.google.com/group/infoedicat/manage_editinfo
I, un cop dins, clicant al marge dret de la pantalla en el text.
En la pàgina següent es configura el mode de recepció de la llista i es finalitza el procés de subscripció.
3) Per cancel·lar-ne la subscripció, envieu un missatge buit a la següent adreça: infoedicat-unsubscribe@googlegroups.com
Rebreu tot seguit un missatge de confirmació en la vostra adreça de subscripció, les indicacions del qual heu de seguir per abandonar el grup.
Libros y noticias de Google, en A&C
Aviso a los lectores:
Hemos incorporado en distintos lugares del menú lateral de esta bitácora dos nuevas utilidades generadas por Google:
* Una barra dinámica que muestra, por temas seleccionados, la información que aparece en Google News sobre noticias relacionadas con estos asuntos, habitualmente tratados en A&C: editores, autoeditores, lengua española, idiomas, traducción, traductores, libro, e-book, lectura, cultura escrita, propiedad intelectual, biblioteca digital, Google Books, Google Print, Amazon, Real Academia Española, Fundéu, Asociación de Academias de la Lengua Española, Instituto Cervantes, Grupo Planeta, Grupo Santillana, Grupo Prisa, Grupo Bertelsmann.
* Una barra dinámica que muestra la cubierta de los libros digitalizados por Google Books que contienen estas claves de indización (omitiendo los diacríticos): gramática, ortografía, ortotipografía, libro de estilo, manual de estilo, lexicografía, sociolingüística, traducción, diccionario, lengua española, paratexto, hipertexto, tipografía, edición, cultura escrita, español correcto, lectura y artes gráficas.
Pinchando en cada cubierta puede accederse a toda la información disponible en Google Books sobre el libro en cuestión.
Navidad en palabras
(Foto: la figura tradicional catalana del caganer, encarnada en Salvador Dalí.)
Algunas bitácoras y páginas, imprescindibles en estas fechas (en inglés, castellano y catalán):
Federación Española de Belenistas.
La Real Academia del Español Ofuscado
Gracias al blog «Pitoflero es un adjetivo» descubrimos Hoygan.info, una página que parece que nació como complemento ideal de esta bitácora (especialmente de nuestros apartados «Espantajos», «Edición y calidad» y «Malas prácticas»).
Ya informamos en su día de otras páginas que compilan dislates y aberraciones lingüísticos (especialmente, difundidos en medios de comunicación de masas), pero recoger los que aparecen en weblogs, chats y foros es una fuente inagotable de... diversión (al menos):
Dicen en Hoygan:
Si tienes un weblog, o si visitas algún foro seguramente te habrás encontrado con mensajes llenos de faltas de ortografía...
¡Comparte el dolor de tus ojos! Envíalos para humillación pública en la plaza, así todos podremos conocer, votar y publicar nuevos y emocionantes hoygan.
[Leer más.]
Aprovechamos la circunstancia para invitar a los lectores de A&C a enviarnos reseñas de cualquier obra publicada (digital o en papel) de «derribo lingüístico», que los haya hecho bizquear. (Nuestra dirección en «Acerca de».)
Infoeditexto, boletín digital sobre edición, corrección y traducción editorial
Una iniciativa con la que la gente de A&C tenemos mucho que ver:
Infoeditexto es un boletín diario, albergado en RedIris, sobre edición, corrección y traducción editorial en español.
Infoeditexto nació con el objetivo de convertirse en un espacio de información y actualización de los profesionales del sector de la edición (particularmente de la edición de textos), donde todos ellos pudieran hallar noticias de interés profesional, herramientas de trabajo, informaciones sobre tendencias y movimientos sectoriales, anuncios laborales, ofertas de cursos, novedades bibliográficas, documentación socioprofesional e información de los ámbitos afines de la lengua española, la bibliología, la lectura y la escritura, la lexicografía, el diseño gráfico, la propiedad intelectual, la tecnología y la documentación.
El tráfico de mensajes generados diariamente por el boletín oscila entre 3 y 10 mensajes.
La suscripción es abierta y gratuita. Os invitamos a suscribiros y a contribuir a enriquecerlo.
Páginas y blogs a la caza de gazapos de prensa
Regret the Error es una página dedicada a recoger las erratas y errores de la prensa en inglés, conocidos y reconocidos por sus editores.
Un paso más allá da Malaprensa , el blog de Josu Mezo, profesor de Estadística aplicada a la Ciencia, dedicado a comentar errores, chapuzas y fallos de la prensa española, especialmente, según comenta su autor (léase esta entrevista ), «los fallos que me parece que muestran pura falta de profesionalidad, negligencia, torpeza o ignorancia del periodista, más que las erratas, o los sesgos ideológicos».
¿Para cuándo un lugar donde se muestren los cada vez más abundantes gazapos de los libros publicados en español?
