Alfons López Tena va dir l'última campanya electoral que Espanya utilitza la corrupció contra Catalunya. Ben cert. Però jo ho ampliaria: Espanya utilitza la corrupció. I punt. La utilitza contra qui sigui en cada moment que li convingui. Un exemple que no té res a veure amb Catalunya: Josep Borrell. Si aquell jacobí de pa sucat amb oli no haguera fet el ridícul al Congrés en el debat amb José María Aznar, és a dir, si Aznar no se l'hagués menjat amb patates evidenciant-se així que l'anomenat 'efecto Borrell' es va convertir en 'defecto Borrell', és molt probable que PRISA no hagués tret mai a la llum les filtracions sobre corrupcions diverses en la delegació de la hisenda espanyola al nostre país. L'objectiu de les filtracions no era acabar amb cap corrupció sinó acabar amb aquell candidat socialista que feia nosa perquè ja es veia que seria un cavall perdedor. Espanya deu disposar d'informació compromesa de tot déu, per condicionar. I només quan l'afectat no cedeix al xantatge és quan ho publicita. Mireu el cas de La Vanguardia. El diari durant dos anys va deixar de ser botifler. O va deixar-ho de ser en la secció de política catalana perquè la resta no va canviar. Durant dos anys, La Vanguardia va fer costat al dret a decidir. Van ser també dos anys de constants atacs al diari des de posicions ben diverses. Posicions pretesament independentistes incloses. No recordo que mai s'hagi atacat tant el diari per botifler, com precisament els dos únics anys que va deixar de ser-ho tant. Però juntament amb aquells atacs directes també hi va haver molta insinuació que ben aviat saltaria el gran escàndol de les subvencions rebudes de CiU pel Grup Godó, que explicarien el canvi de línia informativa. Primera i principal, subvencions n'han rebudes sempre i té collons que siguin motiu d'escàndol només quan es tradueixen en què La Vanguardia deixi de ser tan botiflera. Però jo no sé què deuria passar poc abans de l'última campanya, perquè el Grup Godó tornés a ser la porqueria que sempre havien estat. S'ha dit que el rei d'Espanya en persona va telefonar el Conde per pressionar-lo recordant-li la condició de Grande de España. És fàcil d'imaginar-se la d'amenaces que hi deurien haver aquells dies: 'Mireu, tenim això, això i això altre. I anirem fent-ho sortir si continueu en aquest pla'. La cosa deuria anar així perquè, si no, no s'explica el gir de la línia informativa. La conseqüència del gir és que ja no se n'ha parlat més de subvencions, ni d'exemplars regalats. El Grup ha deixat d'estar en el punt de mira i, en el súmmum de la indecència, 8tv, dia sí, dia també, ja no parla d'altra cosa que de les preteses corrupcions que el sistema va publicitant de qui, a diferència del Grup Godó, continua defensant el dret a decidir dels catalans. Preteses corrupcions que, si ara Artur Mas acordés un pacte de legislatura amb el PSC que aigualís el procés sobiranista a canvi que Espanya tingués algun gestet com el que ja fins i tot el Foment reclama, no tingueu cap dubte que de cop i volta ja no se'n parlaria més de cap cas de corrupció catalana.