#9BarrisCabrejada

No és cap novetat dir que Xavier Trias promou una ciutat "classista", una ciutat que margina aquells barris i aquells districtes que tenen unes necessitats socials urgents. Dient que no és una novetat manifesto el que és una practica generalitzada per CiU. 

CiU governa per la seva gent, governa al servei dels seus lobbies, del luxe. Només així s'explica que l'alcalde de Barcelona visqui instal•lat en el victimisme artificial al dir que no té diners per invertir i mentrestant destini 5 milions d'euros per il•luminar les façanes dels hotels de luxe del Passeig de gràcia o que destini 4 milions d'euros al circuït de Montmeló. És inexplicable i la gent no ho entén, jo tampoc. És inexplicable que en un context d'emergència social, amb unes demandes socials creixents, la única inversió del govern municipal sigui en aquells espais dedicats al luxe i els beneficis d'uns pocs.

Avui és evident que s'estan desatenent necessitats en determinats barris i zones de la nostra ciutat. Un exemple molt clar és el districte de Nou Barris que pateix de manera extrema l’impacte de la crisi econòmica. Aquesta setmana les dades de l'atur registrat demostrava el que les persones que trepitgem Nou Barris sabem: que és un dels districtes amb major nombre de persones aturades de la ciutat. Però el més greu és que l'atur registrat el gener 2013 al districte ha crescut un 5% respecte el gener de 2012. No és casual, doncs, que sigui el barri més pobre de Barcelona. Ni és casual que la bretxa que el separa del barri més ric de Barcelona sigui set cops inferior (Can Peguera la renda és de 34 sobre 100 i a Pedralbes de 241 sobre 100). Com tampoc ho és que el barri de Ciutat Meridiana s'hagi nomenat popularment com "Ciudad deshaucio" perquè no hi ha setmana en que no hi hagi un desnonament i que una família es quedi sense casa i amb un deute per tota la vida.

La realitat a Nou Barris és dura. Però no ha estat la realitat (només) el que ha fet esclatar la indignació dels veïns i veïnes d'aquest territori barceloní. El que ha fet esclatar aquesta indignació ha estat la resposta política que els diferents governs, especialment el més proper a la ciutadania, l’Ajuntament, han donat a aquesta situació. Els veïns i veïnes de Nou Barris ho saben bé: la ciutadania no ha provocat la crisi, els responsables són uns altres. Però davant d'això el que denuncien els veïns és que el govern municipal no reconeix la gravetat de la situació, que no treballa amb confiança i transparència, que no facilita el diàleg amb qui treballa diàriament perquè els efectes de la crisi siguin com menys devastadors possible. És d'aquí d’on ha sorgit la necessitat de constituir la Plataforma ciutadana i d'entitats: 9BarrisCabrejada.

Davant d'això, el govern municipal en comptes de refer aquesta situació i invertir fins l’últim cèntim disponible per resoldre les necessitats socials, ha seguit mantenint les desigualtats entre barris, entre inversions... i el que ja ha estat la darrera proposta que hem conegut aquesta setmana és que l'Ajuntament ha decidit no finançar cap projecte territorial que dugui la imatge de la Plataforma 9BarrisCabrejada. Posant en risc diferents activitats que es poden veure afectades com el Festival Sopes del Món de la xarxa 9Barris Acull, el Carnestoltes organitzat per la Coordinadora Cultural de 9Barris, etc.

Tot plegat sembla una estratègia per menystenir la gent d’aquest districte. I és que sembla que a l’Alcalde Trias poc l'importen els barris populars de la ciutat. L'alcalde no es pot permetre el luxe de menystenir ni un sol barri de Barcelona, ni desatendre les emergències socials. I molt menys permetre que es censurin les activitats d'un territori perquè les promou una Plataforma crítica amb la gestió del seu govern. Perquè l'únic "delicte" que ha comés 9BarrisCabrejada és denunciar el que no fa el govern municipal i exigir diàleg amb les entitats, sempre des de la crítica constructiva. L’equip de govern i l'Alcalde ha de fer marxa enrere en aquesta estratègia.


Janet Sanz