CAS NÓOS
El jutge dóna validesa als correus aportats per Diego Torres el soci d'Urdangarin
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, dóna validesa als correus aportats a la causa amb els quals l'exsocio d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, vol provar que la Casa Real supervisava les activitats de l'Institut Nóos, asseverant que la "autenticitat" dels mateixos "majoritàriament no ha estat posada en dubte per els, en alguns casos, intervinents, i en altres al·ludits", en referència a les persones el nom de les quals figura en els correus.
Mitjançant una providència a la qual ha tingut accés, el magistrat al·lega així mateix que els emails tenen "com a nota comuna" el fet que el seu enviament o recepció s'ha produït "a l'entorn de l'Associació Institut Nóos d'Investigació Aplicada o de la Fundació Deporti, Cultura i Integració Social [pertanyents a l'entramat de Nóos], i han vingut al plet de la mà del seu responsable", en al·lusió al propi Torres.
D'aquesta forma, el jutge desestima la petició que va efectuar la representació processal de Robert Cockx, presumpte testaferro d'Urdangarin a Suïssa, d'investigar la procedència dels correus electrònics incorporats al procediment de manera que es determinés si podien o no constituir prova lícita en la causa.
Un dels noms que més figura en els emails és el del secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga, qui en un correu remès al Duc, a l'octubre de 2003, li oferia instruccions sobre la forma com el marit de la Infanta havia de respondre a diverses propostes empresarials. Un correu que començava dient "crec que pots contestar que et prendràs molt interès en el tema" i en el qual a més s'acomiadava d'Urdangarin amb un "que siguis bé, que sé que et costarà".
L'email, inclòs entre els nombrosos correus aportats per Torres, als quals va tenir accés Europa Press, està datat en concret el 29 d'octubre de 2003, un any abans que el gendre del Rei Don Joan Carlos iniciés la seva marxa com a president de l'Institut Nóos, càrrec que va ostentar fins a juny de 2006, quan la Casa Real li va instar a deixar els seus negocis.
També el nom de l'assessor extern de la Casa Real i Conde de Fontao, José Manuel Romero, figura en varis dels correus. Segons va declarar Torres, Romero, a qui els investigadors preveuen pròximament cridar a declarar, li hauria recomanat a Urdangarin guardar les aparences si seguia al capdavant dels seus negocis, de manera que no es mostrés "en primera línia" dels mateixos, després de la teòrica desvinculació del Duc dels seus negocis.
URGANDARIN "NO VOLIA SER UN FLORER"
Sobre això, Torres va asseverar davant el jutge que, una vegada la Casa Reial va instar al Duc a abandonar els seus negocis relatius a l'Institut Nóos, el missatge que se li va transmetre va ser que "no es preocupés, que ja li aconseguirien consells d'administració i que, per tant, la part econòmica la tindria resolta".Tal com va afegir l'encausat sobre aquest oferiment, "sincerament jo crec que això li honra", ja que Urdangarin "no volia ser un florer i el que volia és poder tenir un desenvolupament professional".
