Aquests dies milers de famílies rumien una de les decisions més importants pel que fa a l’educació dels fills i filles: quina escola triar. Dies de portes obertes als centres escolars i de passejades i visites de mares i pares a la recerca d’una opció. Gens insignificant.
Sovintejant els centres hom s’adona de la gran feina que fan la majoria dels mestres i de les ganes de tirar endavant i “vendre” educació i de qualitat malgrat la duresa del moment; i de la implicació d’associacions de mares i pares, del tot imprescindible per construir una veritable comunitat educativa.
L’escolarització és fonamental en el desenvolupament de l’infant, tant per l’adquisició de coneixements com per la seva socialització. Per això alguns dels elements que mesuren les famílies no és només el nivell i els resultats, també l’ambient escolar i l’entorn, a vegades per sobre d’altres com la proximitat del centre a la llar. En una societat diversa com la nostra i on la crisi colpeix uns territoris més que d’altres, caldrà posar molta atenció a les dinàmiques educatives i aquestes amb les territorials i col.lectives. L’aposta per l’escola pública, tota escola pública, com a referent d’excel.lència, esdevé fonamental.
Reivindico aquí un concepte que vaig escoltar fa uns dies en una presentació de l’Anuari 2011 de l’estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Jaume Bofill: l’educació com a bé comú. Un bé és quelcom que valorem, en comú és quelcom mutu. Una estimació col.lectiva vers l’educació com a bé propi i comú permetria una millor adhesió per part de tota la societat. Ens importa a tothom. Necessari per fer de l’educació el principal factor de desenvolupament i de cohesió del país.
Però en aquests dies de triar escola, vull destacar també un fet amb el que s’estan trobant alguns municipis. La conselleria d’ensenyament de la Generalitat anuncia el tancament de 73 grups de P-3 el curs vinent. Les principals raons que al.leguen són demogràfiques, reducció d’alumnes. Però en educació cal la política i criteris i no només les xifres fredes. Dels grups anunciats 61 corresponen a escoles públiques i una dotzena a concertada. Primer, diferència considerable entre una titularitat i l’altra que parla per sí sola. Segon, en alguns casos coincideix amb escoles amb projectes educatius propis, el que representa un atac contra l’autonomia de centre recollida a la Llei d’Educació de Catalunya i contra la innovació pedagògica. Tercer, suprimir grups just abans de la preinscripció va en contra de la llibertat d’elecció de les famílies, (tan defensat per CIU) perquè l’anunci desassossega a les famílies que ja hi són, crea incertesa entre les que voldrien com a primera opció i estimatitza en definitiva la pròpia escola. I quart, depén com, posa en perill la planificació escolar des de criteris de cohesió i equitat sense el protagonisme de l’espai local que és qui millor coneix les realitats.
Determinades accions locals són clau per a la millora educativa, i per això en educació necessitem més empoderament dels ajuntaments. És l’espai local on millor es pot començar a defensar l’educació com a bé comú.
Consol Prados
