La reculada de la dona

La dona ha retrocedit anys en aquest camp. L'atur afecta més al sector femení que al masculí, a Espanya. El seu salari contínua sent, per al mateix lloc, en igualtat de condicions, inferior al del baró. La seva presència en llocs directius ha anat baixant en contra del que propugna la llei d'Igualtat. En el camp de la política, poques són les dones que lideren un partit. En els càrrecs institucionals, tres quarts del mateix, segueix sent un món d'homes que decideixen sobre les dones que poden estar en aquest o en aquell lloc. 
 

On la dona segueix guanyant terreny, encara que mai s'havia quedat enrere, és en la cura de la gent gran -ara que moltes famílies no poden pagar la residència, per la crisi-  els nostres avis es queden a casa, a cura de la "mestressa". És com si  fos una obligació, un treball específic només per a la dona. En aquesta qüestió anem al capdavant i cap home vol llevar-nos aquest primer lloc. Els efectes d'aquesta difícil situació econòmica, en la seva majoria, els  pateix la dona, en silenci, perquè els fills no pateixin, ni el marit/company se senti pressionat, ni els pares/sogres, si els tenen, pateixin. Com que feina feta no té destorb, les dones no deixen traslluir el que en el seu interior estan vivint. És el tronc que aguanta les branques i no poden permetre's el luxe de deprimir-se. El món interior, el familiar, el dirigeix la dona, l'exterior; l'empresa, les institucions, i la política és propietat, gairebé en exclusiva, dels homes. Podran algun dia canviar-se els rols?. Ens queda tant de camí per recórrer, que com ha succeït en el passat, moltes són les dones que s'han queda pel camí?. Però això no impedirà, malgrat la reculada, seguir lluitant perquè la teoria de la igualtat, un dia, espero que no llunyà, sigui una  pràctica habitual. Vés a saber, potser el món aniria millor!

Carmen P. Flores
Periodista