144 professors de teologia catòlica exigeixen importants reformes a l'Església Catòlica. Després de la Declaració de Colònia, del 1989, en que 220 teòlegs van subscriure aquell document, el manifest d'ara és el moviment crític més importat que s'ha portat a terme contra la cúpula de l'Església.

A principis del mes de febrer, més d’un centenar de teòlegs de parla alemanya van publicar un manifest per a demanar canvis urgents dins l’estructura de l’església. El document apel·la a un nou començament, a la necessitat d’una revisió profunda dels mecanisme de funcionament de l’església i la reforma urgent de la institució per a superar la crisi actual de credibilitat i poder tornar a incidir positivament a la societat.

No es tracta d’una carta més de protesta. Els teòlegs alemanys, recollint la percepció generalitzada de la necessitat d’un canvi profund, demanen una revisió valenta i radical de la estructura temporal de l’església. La resposta no pot continuar sent la mateixa. Ignorar les justes demandes de molts col·lectius no farà callar les veus dissidents. Fins ara, la jerarquia ha fet cas omís de qualsevol petició per massiva o justa que fos. Emparant-se en l’atemporalitat de l’església, creuen que poden sostraure’s al clam de renovació que exigeix una nova manera de concebre les comunitats eclesials. Com es diu a l’esmentat document: un nou començament de l’església. Una de les conseqüències del immobilisme actual és el descrèdit creixent de la institució.

A les enquestes sociològiques, la valoració de la institució eclesial decreix cada any. Al darrer estudi de l’estat espanyol, ll’església era la institució menys valorada per la joventut. Si l’església vol recuperar la credibilitat social i la confiança de creients i no creients, haurà d’assumir la responsabilitat de revisar els seus criteris de funcionament.

A les darreres setmanes hem vist com una onada de canvis han sacsejat països i societats que semblaven immunes a la modernitat. Unes amples capes de la societat, d’una manera pacífica però contundent, han reclamat els seus justos drets. Els seus governants no han pogut continuar utilitzant la tradició com una excusa per a no assumir les reclamacions d’obertura i transparència. Creiem que aquesta tendència arriba també a l’estructures eclesials. Fa anys que les societats modernes han reconegut la igualtat de la dona, la dignitat de totes i la participació equitativa i democràtica com els vectors sobre els que cal edificar la convivència. És urgent que la jerarquia assumeixi aquests principis i emprengui un camí de renovació total, un nou començament en l’estructura terrenal del poble de Déu.

El document dels teòlegs alemanys concreta el canvi en uns elements principals: l’estructura de participació a l’església, la manera d’entendre la comunitat, la cultura jurídica de l’església, la llibertat de consciència, la reconciliació i la litúrgia celebrativa. De fet, es demana una valenta revisió de la manera que som i ens sentim església, sense privilegis i sense furtar cap aspecte a la discussió oberta. Jesús va oferir-nos un estil de vida i ens va donar el seu esperit per a que aconseguíssim la plenitud. Tota la resta és una evolució temporal de les estructures humanes que han de ser revisades sense que això suposi qüestionar l’essència de la fe.

Aquest document ha generat reflexions a altres països. Creiem necessari que a casa nostra assumint el repte de posar en marxa aquestes reflexions, afegint els aspectes que ens són propis. Una mirada valenta a les nostres estructures ens faran enfortir la nostra fe i ens permetrà cometre els canvis precisos per a que l’església sigui oberta, acollidora, plural i diversa.