Entrevista de la periodista Isabel Bugallal al teòleg José I. González Faus, publicada l’1 d’abril de 2011 a Adital.
Traducció automàtica amb el traductor de Google.

La veu crítica del teòleg jesuïta José Ignacio González Faus (València, 1935) exaspera al Vaticà, on han arribat certes acusacions sobre ell. Faus, autor de nombroses publicacions i professor de Teologia a Barcelona, dirigeix Cristianisme i Justícia, un centre fundat pels jesuïtes barcelonins fa 31 anys.

- No tira la tovallola?
- No la penso tirar, per descomptat, per què hauria de llençar?
- Per amenaces del Vaticà.
- En el meu cas tampoc han estat tantes i, encara que fossin més, Jesús, a qui jo intento seguir, no la va tirar. El meu pare, Sant Ignasi, el meu fundador, tampoc la va tirar quan va ser perseguit per la Inquisició.
- ¿És veritat que al Vaticà arriben anònims i delacions?
-Sí, és veritat: és increïble la quantitat de cartes i denúncies que arriben al Vaticà, moltes anònimes i de gent veritablement neuròtica que no té res més a fer i escriu a Roma. El que no comprenc, com a cristià i com a capellà, és que a Roma es doni audiència a aquest tipus d'acusacions.

- ¿Les escolten?
-Quan eren contra el bo -o el dolent- de Marcial Maciel no sembla que els fessin gaire cas, en canvi, quan arriben altres casos ... Tots els sistemes molt centralitzats, com és el Vaticà, tenen una gran por a estar desinformats i qualsevol cosa que els diuen se la creuen.
- ¿Què han dit de vostè?
-Que nego la divinitat de Jesús, cosa que és mentida i per tant no em preocupa, que critico a l'Església injustament, cosa que tampoc és veritat, que si sóc marxista, cosa que no és cert, i coses d'aquest gènere que no mereixen audiència.
- És incòmode per a l'Església?
-No voldria ser-ho perquè estimo l'Església, però ho sóc perquè crec que necessita una reforma molt seriosa. Jesús també va ser incòmode per al sanedrí i els grans sacerdots.
-Denúncia l'estructura de poder de l'Església.
-Naturalment: el poder va ser la tercera temptació que va rebutjar Jesús. L'Església hauria de tenir el mínim indispensable d'estructura i el màxim de llibertat, però tinc la impressió que és al revés.
-A vostè no li cap al cap que l'Església tingui Estat.
-En el cap m’hi cap, on no sé si és possible és en l'Evangeli.
- ¿Va escriure una carta oberta al Papa per dir-ho?
-Per què no, tot cristià té dret a escriure al Papa.
-És molt crític amb el nomenament de bisbes, per què?
-Perquè el procediment actual és contrari al que es donava a l'Església primera i a l'Evangeli. Cada església ha de triar al seu bisbe.
- Els papes són presoners de la cúria romana?
-Estan condicionats per una estructura que la cúria coneix millor. Com ells diuen, «els bisbes passen però la cúria roman».
- ¿Quin és el lloc de l'Església que vostè defensa?
-L 'Església ha d'estar amb les víctimes, els crucificats, els pobres, els perseguits, amb la mentalitat de cada època i amb les diverses cultures de cada lloc.
-Diu que l'Església triga 200 anys a admetre els canvis.
-La reforma de Luter no va ser digerida gairebé fins al concili Vaticà II i no sembla que la gent de la cúria hagi acceptat totalment el Vaticà II.
- ¿Veu una involució?
-No només jo, molts teòlegs ho pensen. Fa gairebé 40 anys Karl Rahner va escriure un article que es titulava “Anem cap al gueto?” Doncs sembla que sí, que anem cap al gueto.
-Vostè va ser alumne de Ratzinger a Alemanya.
-Jo preparava la tesi doctoral allà, era capellà dels immigrants espanyols i acudia a les classes de Cristologia. Els alumnes fins i tot li aplaudíem: era, evidentment, un altre Ratzinger més avançat.
- ¿Què opina de la visió de Jesús que dóna en el seu últim llibre? No va ser un revolucionari, diu.
-Jesús no va voler ser un revolucionari, però va resultar un revolucionari i va ser condemnat per motius polítics. Pot ser que no sigui la visió de Benet XVI, però és la que té més fiabilitat històrica.
-Els «kikos", el moviment neocatecumenal, arrossega masses i plena places allà on el Papa va.
-Per omplir places n'hi ha prou amb diners, organització i uns quants autobusos. La manera de procedir dels «kikos», amb pressions i xantatges, no em sembla molt evangèlica.
-El poder de Rouco ha de ser gran, en diuen vicepapa.
-Sé d'ell el mateix que vostè, el que diuen els diaris, i que alguna vegada es va queixar de mi a provincial dels jesuïtes.
-És president de la Conferència Episcopal per un vot, el del seu nebot, diuen els malèvols.
-Això diuen, sí.
-Afirma que «a Catalunya no es respira la mateixa angoixa».
-L 'Església catalana és bastant més oberta. Els bisbes catalans no és que siguin molt més avançats que la resta, però malgrat tot hi ha una tradició que ve del cardenal Jubany i consisteix a deixar fer.
-Acaben de difondre un document de suport al sobiranisme.
-No l’he llegit però jo, respecte al nacionalisme, sóc frígid. No sé si m’haurien de donar una “Viagra nacionalista”. El cristianisme és més aviat mundialista, però hi ha pobles oprimits i pobles amb drets.
-L 'Església està malament però el món està pitjor, al seu judici.
-Em temo que sí. «Estem en un sistema que produeix rics cada vegada més rics a costa de pobres cada vegada més pobres», va dir Joan Pau II.
- ¿Ha fet testament vital?
-Sí, ho he fet perquè crec que hi ha un cert aferrissament terapèutic que es dissimula de mil maneres i perquè vaig tenir una germana bessona que va morir de càncer i, amb ajuda d'un metge, vaig haver de plantar-me perquè no la molestessin més i la deixessin morir en pau, i perquè prefereixo morir-me sis mesos abans que no viure sis mesos més incòmodament.
- "Vaig néixer en una família de dretes però la trobada amb Jesús em va fer d'esquerres".
-El meu pare era un gran catòlic i molt franquista. La família catòlica i els pares jesuïtes em van transmetre l'amor i l'interès per Jesús, quan vaig entrar a la Companyia, vaig descobrir que el Jesús dels Evangelis no era el que m'havien ensenyat i vaig donar un viratge de 180 graus.
-Es va fer un capellà d'esquerres.
-La gent diu que sóc d'esquerres però jo vull ser de l'Evangeli, ara les esquerres estan en crisi i han abandonat la seva causa, que era la justícia social.