DIUMENGE IV DE DURANT L'ANY - (Cicle C) – 3 de febrer de 2013
Evangeli: Lc 4,21-30
Altres lectures d’aquest diumenge: Jr 1,4-5.17-19; 1Co 12,31-13,13; Salm: 71 (70)

PRIVATS D'ESPERIT PROFÈTIC

Sabem que històricament l'oposició a Jesús es va anar gestant a poc a poc: el recel dels escribes, la irritació dels mestres de la llei i el rebuig dels dirigents del temple van anar creixent fins a acabar en la seva execució en la creu.

També ho sap l'evangelista Lluc. Però, intencionadament, forçant fins i tot el seu propi relat, parla del rebuig frontal a Jesús a la primera actuació pública que descriu. Des del principi han de prendre consciència els lectors que el rebuig és la primera reacció que troba Jesús entre els seus en presentar-se com Profeta.

El que ha passat a Natzaret no és un fet aïllat. Una cosa que va succeir en el passat. El rebuig a Jesús quan es presenta com Profeta dels pobres, alliberador dels oprimits i perdonador dels pecadors, es pot anar produint entre els seus al llarg dels segles.

Als seguidors de Jesús ens costa acceptar la seva dimensió profètica. Oblidem gairebé del tot alguna cosa que té la seva importància. Déu no s'ha encarnat en un sacerdot, consagrat a cuidar la religió del temple. Tampoc en un lletrat ocupat en defensar l'ordre establert per la llei. S'ha encarnat i revelat en un Profeta enviat per l'Esperit a anunciar als pobres la Bona Notícia i als oprimits l'alliberament.

Oblidem que la religió cristiana no és una religió més, nascuda per proporcionar als seguidors de Jesús les creences, ritus i preceptes adequats per viure la seva relació amb Déu. És una religió profètica, impulsada pel Profeta Jesús per promoure un món més humà, orientat cap a la seva salvació definitiva en Déu.

Els cristians tenim el risc de descuidar una i altra vegada la dimensió profètica que ens ha d'animar als seguidors de Jesús. Malgrat les grans manifestacions profètiques que s'han anat donant en la història cristiana, no deixa de ser veritat el que afirma el reconegut teòleg H. von Balthasar: A finals del segle segon "cau sobre l'esperit (profètic) de l'Església una gebrada que no se n'ha anat del tot".

Avui, de nou, preocupats per restaurar "el religiós" davant de la secularització moderna, els cristians correm el perill de caminar cap al futur privats d'esperit profètic. Si és així, ens pot passar com als veïns de Natzaret: Jesús s'obrirà pas entre nosaltres i "s'allunyarà" per prosseguir el seu camí. Res li impedirà seguir la seva tasca alliberadora. Altres, vinguts de fora, reconeixeran la seva força profètica i acolliran seva acció salvadora.

José Antonio Pagola