DIUMENGE V DE DURANT L'ANY - (Cicle C) – 10 de febrer de 2013
Evangeli: Lc 5,1-11
Altres lectures d’aquest diumenge: Is 6,1-2a.3-8; 1Co 15,1-11; Salm: 138 (137)

LA FORÇA DE L'EVANGELI

L'episodi d'una pesca sorprenent i inesperada al llac de Galilea ha estat redactat per l'evangelista Lluc per infondre alè a l'Església quan experimenta que tots els seus esforços per comunicar el seu missatge fracassen. El que se'ns diu és molt clar: hem de posar la nostra esperança en la força i l'atractiu de l'Evangeli.

El relat comença amb una escena insòlita. Jesús s'està dret a la vora del llac, i "la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu". No vénen moguts per la curiositat. No s'acosten per veure prodigis. Només volen escoltar de Jesús la Paraula de Déu.

No és dissabte. No estan congregats a la propera sinagoga de Cafarnaüm per sentir les lectures que es llegeixen al poble al llarg de l'any. No han pujat a Jerusalem a escoltar als sacerdots del Temple. El que els atrau tant és l'Evangeli del Profeta Jesús, rebutjat pels veïns de Natzaret.

També l'escena de la pesca és insòlita. Quan a la nit, l'hora més favorable per pescar, Pere i els seus companys treballen pel seu compte, no obtenen cap resultat. Quan, ja de dia, tiren les xarxes confiant només en la Paraula de Jesús que orienta el seu treball, es produeix una pesca abundant, en contra de totes les seves expectatives.

En el rerefons de les dades que fan cada vegada més palesa la crisi del cristianisme entre nosaltres, hi ha un fet innegable: l'Església està perdent de manera imparable el poder d'atracció i la credibilitat que tenia fa només uns anys.

Els cristians estem experimentant que la nostra capacitat per transmetre la fe a les noves generacions és cada vegada menor. No han faltat esforços i iniciatives. Però, pel que sembla, no es tracta només ni primordialment d'inventar noves estratègies.

Ha arribat el moment de recordar que en l'Evangeli de Jesús hi ha una força d'atracció que no hi és en nosaltres. Aquesta és la pregunta més decisiva: Seguim "fent coses" des d'una Església que va perdent atractiu i credibilitat, o posem totes les nostres energies a recuperar l'Evangeli com l'única força capaç d'engendrar fe en els homes i dones d'avui?

No hem de posar l'Evangeli en el primer pla de tot?. El més important en aquests moments crítics no són les doctrines elaborades al llarg dels segles, sinó la vida i la persona de Jesús. El decisiu no és que la gent vingui a participar en les nostres coses sinó que puguin entrar en contacte amb ell. La fe cristiana només es desperta quan les persones descobreixen el foc de Jesús.

José Antonio Pagola