Aquesta és una data en el qual s'exhibeix per part d'institucions, política i empreses un grau de cinisme sol comparable amb el que es desenvolupa a les festes de Nadal, on el lema preferit de la tintoreria de consciències "La Caritat Cristiana" és: asseu un pobre a la teva taula. I així, pels segles dels segles, els qui han esquilat drets i vides han exercit la magnanimitat de "regalar" durant uns dies el que prèviament han robat a la ciutadania. I ja sabem, com deia la temible Susanita de l'entranyable i càustica Mafalda, que a la gent pobra li agrada la pasta, els llegums i la sopa que els donarem amb els diners que recollim d'organitzar sopars amb salmó, caviar I champagne... I en aquestes estem quan arriba el 8 de març.
Al llarg d'aquesta setmana contemplem com els mateixos mitjans que degraden i insulten a les dones amb els seus anuncis de prostitució, programes on la intel•ligència i la grandària dels pits siliconats presenten una relació inversa, absència de dones en els llocs clau de decisió, precaritzacions a mansalva i acomiadaments a l'engròs s'omplen de notícies sobre la situació de les dones al món.
Assistim a una amalgama d'actes institucionals que ens intenten adular recordant el molt que valem i fent-se un auto-memorial del molt que fan per nosaltres com a col•lectiu ciutadà. Llàstima que aquestes institucions, tant si són governades per la dreta com per l'esquerra, avorten les carreres professionals de les dones, es passen els plans d'igualtat pel desguàs de convenis on es troben aquests complements que, sempre per casualitat eps!!, recauen en la quota masculina contribuint a aquesta bretxa salarial que ens empobreix i tenen una miserable quantitat de dones en els llocs d'alta direcció, encara que, això sí, presumeixen de moltes dones en llocs intermedis de comandament que quan els ostenten ells sempre tenen més nivell salarial.
Així que, vist el panorama, tampoc podem estranyar-nos quan veiem a empreses que mai s'han distingit per la seva preocupació per fomentar l'equitat i la paritat patrocinar al costat de les administracions campanyes tan sublims com la qual s'està realitzant en la Comunitat de Madrid que anomena que anomena a
regalar llencería, cosmétics i clases de aeróbic "activitats de sensibilització socials i culturals". Ni podem esquinçar-nos les vestidures quan la Sra. Cospedal diu que
les quotes de dones són masclistes perquè encara que la seva anàlisi és equivocada és a punt d'apropar-se a la realitat. Les quotes són masclista perquè en els partits i en la societat les quotes de poder i de representació són 100% masculines. Qualsevol home pel fet de ser-ho té el 100% de probabilitats de pertànyer a un Consell d'Administració, ocupar un càrrec d'alta direcció en les administracions públiques i cobrar un 25% més de sou que les dones en el mateix lloc de treball.
L'any passat per aquestes dates ja vaig escriure que el 8 de març no podia seguir sent una festa mentre haguessin:
dones que no són considerades ciutadanes perquè no gaudeixen de tots els drets democràtics, homes que són terroristes masclistes, terrorisme masclista que no sigui considerat una Qüestió d'Estat, una bretxa salarial que es considera el normal. RAEs i similars que considerin que el llenguatge masculí és la norma, puters que consideren que les dones poden ser comprades, traficants que consideren que les dones són un producte de compra venda, persones que creen que "ja està tot aconseguit", persones que creuen que el Feminisme és el mateix que el masclisme, dones que han contribuït a l'avanç de la humanitat que han estat invisibilitzades (informàtiques, compositores, pintores, astrònomes, matemàtiques..), mandefender que incitin a l'odi a les dones perquè creuen que ser mascles és un privilegi i és millor que ser home Governs que creen que han de tutelar els drets de les dones. Religions que imposin les seves creences misògines en les lleis dels Estats per perseguir els drets democràtics especialment de les dones. Països on el dret a la salut sexual i reproductiva no sigui reconegut o sigui retallat.
Així que, retornem el 8 de març als carrers d'on mai hagués d'haver sortit. Aquest dia recordem a totes les dones que al llarg dels segles han lluitat per una societat més justa, més democràtica, més equitativa, més paritària. I encara estem lluny d'aconseguir-la.
Carme Freixa
Periodista
