Corrupció política i regeneració democràtica

En un context de profunda crisi econòmica i social que pateix la nostra societat, amb especial impacte en les classes populars i treballadores, els darrers mesos estem coneixent pels mitjans de comunicació una onada de presumptes cassos de corrupció que afecten la classe política i a les institucions públiques.

La casuística esquitxa a una diversitat de militants de forces politiques d’àmbit estatal i català, al temps que arriba a tots els nivells de les administracions, estatal, autonòmica i municipal. La política és una activitat noble, de gran sacrifici personal i familiar i de servei a la comunitat. També cal advertir que la corrupció o, presumpte corrupció, la protagonitzen una reduïda minoria de polítics tot i que la repercussió de les seves actuacions sigui important i el dany a la classe política, a ulls de la ciutadania, molt greu.

Des del sindicalisme autònom i independent que representa la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), un model sindical que creu en la separació de l’activitat sindical de defensa dels treballadors i treballadores de la política, reivindiquem el paper transformador i de lideratge col•lectiu d’aquesta. La crisi ens ofereix l’oportunitat de demostrar la utilitat del paper de les institucions i els representants democràticament escollits. Ara bé, cada presumpte cas de corrupció suposa un cop molt dur a la credibilitat del sistema i ens compromet als defensors de les institucions.

Constatem una reacció lenta de la majoria de forces polítiques davant els presumptes cassos de corrupció, reflex d’una societat massa acostumada a restar indiferents davant d’aquests fets. Si no hi ha condemna social als corruptes com volem que tinguin por? Pensem que els jutges han de fer sols tota la feina? Com és possible que un polític condemnat per corrupció pugui refer la seva vida, pública s’entén, i tornar a presentar-se com a representant de la ciutadania, i ser votat?

En alguns dels cassos que anem coneixent, en aquest degoteig constant, també hi apareixen relacionats empresaris. Aquesta és, al nostre entendre, l’altre cara de la moneda. Cal identificar i jutjar al corrupte però també al corruptor, aquell que resulta beneficiat de l’operació. Perquè, que n’espera l’empresari que treballa d’aquesta forma? És evident que, com en el cas de la política, la majoria de la classe empresarial (formada per petites i mitjanes empreses) són gent honrada que lluita per superar la crisis, com els treballadors; però cal treure ràpidament la poma podrida del cistell que sinó ho podem perdre tot...

Cal reivindicar amb força el paper de les institucions i la representativitat de les organitzacions. El moment social és molt dur i tot apunta que en el futur immediat la situació no millorarà, en aquest context cal reforçar la col•lectivitat i el sentiment de pertinença. En aquest objectiu, les organitzacions representatives com els partits han de reforçar el seu rol amb un funcionament exquisit de les regles democràtiques, la transparència i exercint la funció de defensa col•lectiva i exigència a les institucions públiques.

Vivim temps complexos, abocats a grans canvis propis dels moments de crisi. Però també són moments de grans oportunitats; escenaris on els lideratges públics i col•lectius són més necessaris que mai. I és en aquestes circumstàncies on els valors de la confiança, l’honestedat, la transparència i la solidaritat prenen una importància capital per construir la societat que volem la majoria.


Antònia Gil
Secretària general
USOC