El Barça ha rescatat una de les millors versions de si mateix amb la mateixa alineació de la final del la Champions del 2011, amb el forçat canvi d'Alba per Abidal i amb una velocitat desbordant en el maneig de la pilota i una pressió defensiva inaguantable, ha atordit al Milan.
El FC Barcelona ha deixat un inqüestionable 4 a 0 en el marcador amb un Messi que ha fet el treball bàsic, en marcar els dos primers punts, abans que Vila es guanyés una altra nit per recordar i Alba visqués el que sempre havia somiat i aplaudia des de la graderia.
Vuitanta-tres minuts s'ha passat atacant el Barça fins que Jordi Roura ha ficat a Adriano per Pedro. Est ha estat un Barça que ha tornat al model clàssic, amb l'absència de Puyol s'ha visualitzat en el 3-4-3, no tant pel dibuix en deixar enrere tres defenses sense xarxa, sinó per l'actitud de l'equip. Poques vegades en els últims temps el Barça ha ofert tal voracitat en el robatori, tanta intensitat en les accions de pressió, tanta velocitat en la transició a l'atac. El desplegament ha estat descomunal, d'acord amb l'exigència que implica la perfecta aplicació del sistema i el desavantatge inicial amb que es partia.
