La fallada d'aquest matí del Tribunal de Luxemburg estableix que la normativa espanyola és contrària a una directiva europea de 1993 sobre protecció dels consumidors, per la qual cosa a partir d'ara els jutges de tota la UE hauran de tenir en compte aquesta sentència; i el Govern espanyol haurà de canviar la llei.
Mohamed Aziz va signar al juliol de 2007 una hipoteca que als pocs mesos no va poder pagar. La caixa va executar l'immoble i Aziz va ser desallotjat de l'habitatge el 20 de gener de 2011. A més, li van exigir el pagament de la totalitat del deute i uns interessos de demora del 18%. Posteriorment, va al·legar que una de les clàusules del contracte era abusiva i va exposar que, no obstant això, no havia pogut fer valer aquest fet en el procediment d'execució hipotecària, demanant que aquest es declarés nul.
És això, precisament, la qual cosa el jutge José María Fernández Seijo, titular del Jutjat del Mercantil nombre 3 de Barcelona, va preguntar al Tribunal de Luxemburg en una qüestió prejudicial: si la normativa espanyola que no permet la possibilitat d'oposar el caràcter abusiu de les clàusules quan es va a desallotjar a un ciutadà de la seva casa, és compatible amb la directiva europea 93/13/CEE sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.
El Tribunal de Luxemburg ha conclòs que la normativa espanyola vulnera la directiva i que el jutge que conegui el procés declaratiu hauria de poder adoptar mesures cautelars com suspendre l'execució del desallotjament, "per garantir la plena eficàcia de la seva decisió final". No és suficient, segons el tribunal, amb la concessió d'una indemnització posterior.
El jutge plantejava una segona qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg. "La directiva 93/13 indica que les clàusules contractuals que no s'hagin negociat individualment es consideren abusives si, malgrat les exigències de la bona fe, causen en detriment del consumidor un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts". A la llum d'aquest article, el jutge espanyol va preguntar com ha d'interpretar-se el terme "desequilibri".
L'advocada general Kokott va concloure que, en aquests casos, correspondrà al jutge nacional apreciar el caràcter abusiu d'una clàusula com la qual disposa que el deutor incorre en mora –i se li pot reclamar la devolució del pagament total del crèdit- per deixar de pagar fins i tot una sola de les quotes hipotecàries. El jutge nacional haurà d'examinar "en quin mesurada la clàusula s'aparta de la normativa legal que mancant pacte seria aplicable, si l'estipulat en la clàusula respon a una raó objectiva i si el consumidor, malgrat l'alteració de l'equilibri contractual a favor de qui exercita la clàusula, no queda desprotegit pel que fa al contingut normatiu de la clàusula en qüestió".
Finalment, en la qüestió prejudicial es preguntava també si era compatible amb la directiva que, pel fet de deixar de pagar la quota i incórrer en mora, el prestatari hagi de començar a pagar uns interessos de demora al tipus anual del 18,75% quan el tipus d'interès ordinari pactat era d'un 4,87%. En aquest cas, segons la sentència del tribunal, el jutge nacional ha de "comparar aquest tipus d'interès amb el tipus d'interès legal i verificar que és adequat per garantir la realització dels objectius que l'interès de demora persegueix a Espanya i que no va més enllà del necessari per aconseguir-los".
