Les notícies que ens han arribat des de Luxemburg, sobre les injustes condicions que moltes vegades han propiciat desnonaments imperdonables, són magnífiques.
Mohamed Aziz i el seu abvocat, Dionisio Moreno, mereixen una menció especial per la seva perseverància en un somni que s'ha fet realitat per tots nosaltres. Incommensurable, la iniciativa del jutge Fernández Seijo, més proper als seus conciutadans que als banquers i al que cal agrair per sempre la seva enorme professionalitat i, sobretot, la seva grandesa com a persona. També cal destacar l'esportiva manera amb què ho encaixa l'Associació Professional de la Banca, que ha acceptat la garrotada del
Tribunal Superior de la Unió Europea que ve a obligar al
Govern Rajoy a millorar la llei hipotecària i, el més destacable, a sortir-se del carrerons sense sortida als que s'havia ficat sense haver fet res destacable. A partir d'aquí han d'acabar els interessos de demora abusius, les clàusules secretes i, sobretot, la presència de la policia acompanyant els secretaris judicials que van a desallotjar la gent de les cases on viuen i que no poden pagar perquè tot just tenen per menjar. Dels barruts -que també n'hi ha- no diuen res, la sentència. D'aquests penques, barrejats entre la gent honrada, ja se’n ocuparan els de STOP Desnonaments i els jutges, que són molt seus per a aquestes coses. Però com que l'excepció no eximeix del compliment de la sentència, deixem en un racó aquesta part menys aparent de la universalitat de la immensa tragèdia que patim al nostre país, que, com tots sabem, ha provocat els suïcidis de molta gent honrada i, amb embolics, la indignació general.
Com a contrapunt a aquesta bona nova, cal avantposar a
Catalunya la suspensió de la
Cimera Anticrisi que, a iniciativa del PSC, havia convocat el president de la Generalitat, que no se celebrarà per
la insuperable incompetència de les formacions polítiques catalanes per assumir consa tan senzilla com que tenen l'obligació de posar-se d'acord per treure a
"tots" els seus votants de la crisi en què es troben, prenent iniciatives noves i arribant a acords que, encara que els produeixin escassa rendibilitat política, han de poder arribar a signar, perquè la gent ja no aguanta més i exigeix sorollosament, dia a dia, al carrer, solucions immediates.
Oïda, cuina?
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
