Actualitzat el 20/03/2013 a les 00:01h
Francesc, el pobre
Francesc, nou pontífex de l'església catòlica, puja al tron en un món que ara mateix reclama un canvi a tots nivells en la política vaticana.
No l'hem vist actuar, encara, i, per tant, tot el que se'n pugui dir no serà més que fruit de l'especulació. Ara bé, com que l'especulació no està prohibida, ens permetrem el luxe de pensar que no milloraran gaire les coses en el sentit més progressista de l'expressió, atès que Bergoglio sembla que a priori no té cap desig de permetre matrimonis homosexuals, ni sacerdoci de les dones, ni avortaments, ni res que se li assembli, per més jesuïta que sigui. Tant de bo m'equivoqui, i tant de bo ell entengui també que, si no es permet el casament de sacerdots catòlics, aviat no en quedarà cap.
Per contra, des del primer dia sembla que se li ha ficat a la barretina –perdó, a la birreta- que no pot ser que el Vaticà suri en la riquesa mentre tants milions de persones al món s'estan morint de gana. No ha tingut cap mania a proclamar-ho als quatre vents des del primer moment. La meva pregunta, però, és com s'ho farà per desmantellar-ho tot: tindrà prou valor i força per enfrontar-se a la cúria romana, que és molta cúria i que no crec que es deixi despullar de luxes així com així? M'agradarà veure-ho.
En un aspecte més frívol, també és d'agrair que el nou Papa hagi demostrat ser una persona humana, intel·ligent, pròxima i amb sentit de l'humor. En les seves primeres intervencions –i, sobretot, en la seva aparició davant dels periodistes- ha trencat uns quants esquemes i uns quants mites, suposo que davant de l'escàndol de més d'un. Que el Papa pogués parlar als periodistes com ho faria un entrenador de futbol, que pogués explicar-los les interioritats del conclave, que pogués fer-hi broma, és tota una novetat.
Ens trobem davant d'una nova manera de fer política eclesiàstica. Els catalans sabem què és acostar-se de sobte a un somni que no hauríem dit mai que poguéssim tenir tan a prop. Potser també es tracta d'això ara mateix al Vaticà. O potser no, potser no ha estat més que un somni. Estem a punt de descobrir-ho.