Ahir va ser una jornada estupenda per l'ACA, però un mal dia per als contribuents, que van comprovar, una vegada més, com se les gasta l'Agència Catalana que presideix l'incombustible Leonard Carcolé, a qui els ajuntaments i la Comissió de Preus de Catalunya l’hi porten fluixa. Amb el suport d’un Mas-Colell Premi Nobel emèrit i conseller incapaç de quadrar pressupostos en temps de penúries, es dedica a especular amb les competències dels altres i ara pretén pujar el preu de l'aigua un 5,2% més. Una autèntica barbaritat. I van....
M'expliquen que a Acciona ja li preparen al senyor Leonard un monument eqüestre -personatge muntat en un cavall alatzà que amb la mà dreta aixecada sosté una aixeta de bola- que premiï al millor amic del consumidor català i "manus gestari cunabula de l'ATLL" que, com tots sabem, va acabar primer en mans de la família Entrecanales, després d'un polèmic concurs públic i, més tard, sobre de la taula dels magistrats del Tribunal Superior de Catalunya, que es troben "sub judice" decidint sobre la legalitat de la privatització...
Dimarts, per la tarda, es va reunir el consell d'administració que, imitant el Conclave pontifici, va atendre la petició del director "Bertone" Carcolé. Encara que, segons m'expliquen, el conseller Vila, com si fos Benet XVI, li va fer un parell de talls d’aquells que deixaren al nostre camarlenc amb cara de Torrente, un personatge al qual, per cert, cada dia que passa s'hi assembla sorprenentment. Si jo estigués en la pell de Santiago Segura fitxaria don Leonard perquè representés el paper de germà bessó de l’ "esperpèntic policia" en el cinquè lliurament de la sèrie, el càsting del qual s’està duent a terme precisament en aquests dies. Per cert, aquesta, si no m'equivoco, també és la cinquena pujada de preus que se li ha ocorregut al primer executiu de l'ACA. Casualitat? Jugada mestra del destí?
I mentre això succeïa, alguns alcaldes creuaven trucades entre si, en les quals el denominador comú era el monumental cabreig que manifestaven cap aquest alt funcionari que no atén més raons, que les d'aquesta part de Convergència que només es mou pels interessos econòmics que li són propis, mentre que el bé comú i, sobretot, el benestar dels contribuents catalans, ho consideren un tema menor, idea que, per descomptat, no comparteix l’altra part molt significativa de la família convergent i molt menys, Esquerra Republicana, que, de moment, deixa fer d'una forma una mica incomprensible. I el conseller Vila, encara no s'ha assabentat que li estan fent el llit polític furtant-li informació estratègica com si encara fos "el Nen" de l'Ajuntament de Figueres?
Tant parlar de sobiranisme, i quan el Govern Mas té la primera oportunitat de fer país i defensar un bé estratègic, l'hi encolomen el que més els interessa i sobre menteixen com bergants a l'hora de dir que no pujarien els preus del que els ecologista en diuen l'or líquid.
Alfredo di Stéfano, al qual el règim de Franco va prendre el Barça com demostren ja, sense cap dubte, els documents trobats recentment, va marcar gols magistrals i va fer jugades increïbles. El periodista argentí Roberto Neuberger el va anomenar la “Saeta Rubia” i amb aquest nom passarà a la posteritat l'actual president d'honor del Reial Madrid. El meu gat Isidoro, per no ser menys, quan va llegir alguns dels meus articles sobre l’ATLL i va veure una foto de Carcolé, va rebatejar el director de l’ACA amb el mateix àlies, primer, per reconegut madrinyelista com ha evidenciat àmpliament amb les seves estratagemes concursals, de les que s'ha beneficiat una de les més anomenades constructores espanyoles, i, segon, perquè li ha ficat més gols als seus dos consellers que els que don Alfredo va aconseguir durant els anys en què va vestir la samarreta merenga.
Ara va ja per la tercera fase, que consisteix en que se'ns indigesti l'aigua de les pastilles amb la nova pujada que s'ha tret de la màniga. Esperem que, en aquesta ocasió, la gesta no li surti gratis, i que, per una vegada, i com a excepció, el que pagui més sigui aquest cobrador del Frac dels consumidors catalans, perquè el que és seu són les maneres de l'esmentat Torrente, però sense la gràcia que acompanya a aquest.
Així que, Santi, conseller, a veure si t'espaviles!
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
