Es mantenen les execucions hipotecàries a partir del tercer impagament

De Santamaría ha confirmat aquestes mesures, que s'introduiran via esmena al nou Decret Llei, després de conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha determinat que la legislació espanyola sobre desnonaments vulnera la normativa comunitària perquè no garanteix als ciutadans una protecció suficient enfront de clàusules abusives en les hipoteques.

L'Executiu té intenció de determinar com a abusives algunes clàusules i eliminar-les de l'ordenament jurídic. En concret, pretén limitar els interessos de demora. "Es va a introduir una esmena en el nou decret de llei de manera que es redueixin els interessos de demora a tres vegades l'interès legal dels diners. No es podrà pactar un interès de demora per sobre d'aquest interès", ha precisat De Santamaría.

A més, exigirà que les execucions hipotecàries es duguin a terme només si hi ha hagut tres impagaments de la hipoteca. En l'actualitat, la Llei contempla que l'entitat bancària pot iniciar un procediment d'execució a partir del primer impagament.

Fuentes de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) han explicat a Europa Press que encara que la Llei preveu que l'entitat iniciï els tràmits quan s'ha produït un impagament, en realitat aquesta exigència no es fa efectiva, ja que bancs i caixes es posen en contacte amb el client amb la intenció de conèixer les seves circumstàncies i poder arribar a un acord.

"En la realitat, quan s'ha produït un impagament, les entitats es posen en contacte amb el client per veure per què no han pagat. L'execució hipotecària no és un procés que afavoreixi a cap de les parts. El client perd la casa i per a l'entitat resulta un procediment costós. Per això se sol esperar més temps abans d'iniciar el procediment d'execució hipotecària", han detallat.

Malgrat que al principi es pretén fer aquests canvis via esmena --de fet, ja ha ampliat el seu termini d'admissió--, el Gobierno no descarta aprovar aquestes mesures per decret llei, ja que el que busca és que el procés es dugui a terme de la manera més ràpida possible. "Anem a analitzar els temps de durada de la tramitació parlamentària. No rebutgem cap cosa, al més aviat possible cal resoldre-ho", ha precisat la vicepresidenta.

Sobre si l'eliminació d'aquestes clàusules tindrà caràcter retroactiu, la vicepresidenta ha ressaltat que "si són abusives, són nul·les i la nul·litat de ple dret significa que no poden formar part d'un contracte". "Es tracta de reforçar de quina manera evitem que es pactin hipoteques o clàusules com aquestes", ha argumentat.

GRUP DE TREBALL

La vicepresidenta ha explicat que després de conèixer-se la fallada es va constituir un grup de treball compost pels principals ministeris amb competències en aquesta matèria, entre els quals destaquen Economia i Justícia, i en el qual s'estan abordant les reformes concretes que han d'executar-se per adaptar la normativa espanyola al que marca la sentència del TUE.

De Santamaría ha precisat que malgrat que la sentència no qualifica com a abusives les clàusules que en ella es plantegen, l'Executiu sí vol aclarir aquest aspecte i eliminar de l'ordenament aquelles que podrien crear problemes.

Els ministeris també analitzen les reformes concretes que cal dur a terme en la Llei d'Enjudiciament Civil que afecten als procediment hipotecaris, que manera que es traslladi la fallada de la sentència del TUE.

La vicepresidenta ha manifestat que el Govern, que acatarà i complirà la sentència, reforçarà a més la capacitat per detectar clàusules abusives i evitar que siguin incloses en les escriptures d'hipoteques.

DACIÓ EN PAGAMENT

D'altra banda, Sáenz de Santamaría s'ha referit a la dació en pagament que apareix en la sentència del TUE, una fórmula que, ha dit, ja recull el dret espanyol des de fa molt temps però que, al seu judici, "no evita el problema del llançament". "La dació en pagament és deixar les claus i es dóna per saldada el deute, però l'inquilí es queda al carrer", ha apuntat.

Per això, ha recordat que l'Executiu va crear un Codi de Bones Pràctiques que ara es va a intentar reforçar perquè en determinats suposats, si es produeix la dació en pagament, l'inquilí no es quedi al carrer quan es tracta de casos de màxima necessitat.

En ser preguntada per si amb aquests canvis en la normativa el Gobierno estava fent autocrítica, la 'numero dues' de l'Executiu ha assenyalat que quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa es va fer un primer estudi d'aquest assumpte i es van prendre una sèrie de mesures, entre les quals figuren el Codi de Bones Pràctiques i un decret llei.

"Els governs han de donar resposta, i si cal enfortir-les no passa gens, és la nostra obligació", ha indicat, al mateix temps que ha assenyalat que "tenint en compte la continuació de la crisi" es va buscar un acord amb l'oposició en el qual el Gobierno va plantejar algun dels assumptes que ara es pretenen adoptar. "No es va arribar a un acord i per decret llei apliquem les mesures més urgents, com suspendre els desnonaments de dos anys", ha recordat.

Sáenz de Santamaría ha insistit que Espanya és "un país que compleix". "Se'ns ha vingut damunt una crisi molt dura i hi ha gent que ha perdut la seva ocupació i no pot pagar. A la gent que està en situació de necessitat és a la qual el Gobierno ha procurat atendre", ha conclòs.