Segons els seus detractors després dels hipotètics Jocs, Madrid podria trobar-se amb més instal·lacions a les quals amb prou feines podrà treure profit. En aquests moments ja es pot parlar "
d'excés de recintes esportius": Palacio d'Esports, Caixa Màgica, Madrid Sorra i Palacio de Vistalegre, que han competit durant anys per acollir esdeveniments esportius semblants.
Així mateix el portaveu municipal d'UPyD, David Ortega, insisteix que els pressupostos olímpics es disparen amb enorme freqüència, "com s'ha demostrat en el cas de Londres 2012" . Per això para ell la qüestió no és "si és possible gastar-se aquests diners, sinó en què ha d'emprar-se". Ortega avala la teoria que "entre les tres administracions i en un termini de set anys podem comprar-nos un Ferrari, però no hauríem de dedicar-nos com a país a una altra cosa?".
Per la seva banda l'economista Daniel Lacalle, malgrat "adorar els Jocs Olímpics", creu que l'aventura olímpica té més efectes negatius que positius. Uns Jocs Olímpics generen un efecte placebo, "costen moltíssims diners i rares vegades es recupera la inversió" com a Londres, que "no han millorat ni el dèficit, ni el creixement ni l'atur". "Si Espanya no tingués una situació tan dramàtica de deute, es justificarien uns JJOO". A més, el cost d'operar les instal·lacions una vegada construïdes es perllonga a futur.
I per si això fos poc el columnista de Financial Estafis, Simon Kuper, reconegut per les seves investigacions sobre temes esportius, socials i econòmics, va reconèixer després de l'experiència de Londres 2012 que la ciutat va perdre diners. "Molts diuen que pels jocs estan venint molts turistes, però també un alt percentatge de gent de negocis que normalment ve durant aquesta temporada d'estiu a invertir, no entra, es queda lluny de la City".
