Un PP sense ànima social

Tots som conscients que la crisi econòmica ens ha obligat a fer molts sacrificis. Precisament per les dificultats que està patint tanta gent, hem de ser més curosos que mai en defensar els serveis socials que garanteixen la cohesió de la societat i eviten la marginalització de qui momentàniament es troba fora del mercat laboral. Per aquest motiu, l’actitud del govern espanyol envers Catalunya és del tot intolerable. Abans de donar lliçons de res, el primer que ha de fer el govern del PP és pagar el que deu a Catalunya. No és lògic que el govern de l’Estat sotmeti els més vulnerables a l’asfixia social amb una reducció dràstica de les partides destinats a les comunitats.

No podem continuar amb el dèficit fiscal actual que patim a Catalunya. No pot ser que quaranta cinc milions d’euros de Catalunya vagin cada dia a Madrid i no tornin. Si tinguessim aquests diners que genera el treball dels catalans no hauríem d’anar al Fons de Liquiditat Autonòmica, ni tindríem una administració financerament escanyada ni hauríem de prendre tantes mesures d’ajustos que acaben perjudicant tots els catalans i totes les catalanes. Cal dir-ho clarament: els diners són dels catalans. Per això es encara més indignant sentir el govern del PP parlar d’aquests diners com si fossin ells els qui els fabriquessin.

Governar vol dir prendre decisions, però també ser especialment sensible amb qui més pateix. Cada vegada s’entén menys la dèria de rescatar els bancs oblidant les persones. I reduir en un 100% l’atenció que el govern de l’Estat presta a la infància i la joventut de Catalunya és oblidar les persones, com ho és reduir en un 100% la partida destinada a la integració dels immigrants, en un 37,5% la prevenció de violència de gènere o en un 97,3% els programes d’igualtat d’oportunitats per a les dones.

Tampoc demostra més sensibilitat en les polítiques destinades a generar ocupació que han quedat reduïdes en un 57% i que afecten persones amb discapacitat. Aquesta és una política sense ànima social que posa serioses dificultats als dos cents disset Centres Especials de Treball de Catalunya que ocupen dotze mil persones, quan aquesta és la millor política d’integració, la millor autonomia per a una persona amb discapacitat.

Des de CiU sabem la importància de les polítiques socials i per aquest motiu exigim al govern de l’Estat que pagui el que deu als catalans per poder fer des de casa nostra allò que ha ignorat.


Eva Parera
Membre de la permanent d’Unió Democràtica i portaveu adjunta de CiU al Senat