A la Rioja, el municipi d'Arnedo s'ha empescat una manera de continuar mantenint viva la tradició dels bous embolats, però evitant de posar foc a les banyes de l'animal. Per aconseguir-ho, han optat per substituir per dues bombetes les dues boles de quitrà enceses, mirant així d'aconseguir un efecte lluminari similar al del foc. A les Terres de l'Ebre, tant el món taurí com l'animalista han rebut la iniciativa riojana amb prudència.

La festa havia rebut multitud de crítiques i denúncies de formacions animalistes i del PACMA, així com del president del Consell General de Col·legis Veterinaris d'Espanya, Juan José Badiola, que sosté que els toros tenen por al foc i pateixen un fort estrès quan els encenen les banyes. Per tot plegat, enguany els organitzadors van optar per aquesta innovació.

Al País Valencià i en una trentena de municipis de les Terres de l'Ebre, els bous embolats són una tradició àmpliament arrelada, i àmpliament criticada també per associacions animalistes, que ressalten que la llei catalana 22/2003 de protecció dels animals prohibeix explícitament inferir-los danys durant les festes.

Prudència a l'Ebre

La cap de llista del PACMA a les eleccions del 2010 i activista d'Anima Naturalis, Aïda Gascón, creu que aquests bous il·luminats riojans podrien ser "un pas entremig" en el debat d'abolir els correbous i mantenir-los tal com ara, i el president de l'Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre, Miquel Ferré, explica a NacióLaFlama.cat que la junta valorarà aquesta innovació en la propera reunió que mantindran, a l'abril.

Gascón assegura que a Arnedo no hi havia la tradició de celebrar-hi correbous, motiu pel qual critica aquesta innovació perquè, de fet, ha estat la manera que han trobat els taurins del municipi per inventar-se una cursa que no existia. "No hi havia la tradició dels bous embolats i, per tant, els hauria estat molt difícil de fer-hi bous amb foc. Per això van optar per aquests fanals", sosté.

Tot amb tot, sí que estaria a favor que aquesta innovació s'apliqués als bous embolats de l'Ebre, substituint-los. "Sempre tenint clar que qualsevol tipus de correbou s'haurà d'acabar prohibint, i especialment els bous embolats, aquests bous amb fanalets sí que podrien ser un pas entremig", raona.

L'estrès del bou

Gascón també apunta que "el moment més estressat per al bou" és quan l'embolen, "quan entre 30 i 50 homes el lliguen en un pal i li col·loquen l'estructura metàl·lica a les banyes. Amb les llums, el patiment del bou és el mateix, hi ha molt poca diferència entre una o altra activitat". Ara bé, sí que reconeix que, un cop embolat, no s'ha de patir perquè el bou d'Arnedo es pugui cremar els ulls o la crinera, "no hi ha perill de lesions físiques greus".

Ferré, parlant a títol individual, discrepa de l'afirmació que el bou pateixi o no pateixi mentre l'embolen. Recorda que és un animal sofert, i que durant la resta de l'any és tractat amb molta més atencions que d'altres animals que es dediquen a les tasques del camp. I, a diferència de les curses de braus, en cap cas no se'l mata.

Qüestió patrimonial

Anant més enllà, Ferré també defensa que el debat sobre els bous no s'ha de centrar només en els drets dels animals, sinó també en la tradició i la cultura popular. "Tota la vida s'ha fet així, és part del patrimoni de les Terres de l'Ebre, i els animalistes volen carregar-se tota aquesta tradició", afirma, motiu pel qual té clar que, de moment, les penyes taurines ebrenques "defensen el que sempre s'ha viscut aquí: el foc".

Ara bé, sí que es mostra obert a estudiar la via oberta a la Rioja, llançant també una pregunta al vol: "Ara, els bous embolats duren 20 minuts perquè es considera que, fent-los durar més, l'animal patiria massa a causa del foc. Si convenim que, amb les bombetes, l'animal no pateix, llavors podran durar 40 minuts?"

Els pros i contres de la nova proposta, doncs, ja han sortit a plaça. Ara uns i altres comencen a torejar-los.