Vivim un moment extraordinari en el camp institucional, econòmic i nacional i si la política intenta donar respostes ordinàries seran un absolut fracàs. La radiografia de la societat catalana és clara: polititzada, que se sent poc representada, políticament fragmentada, institucionalment insatisfeta, social/econòmicament trencada i emocionalment dolguda. Un còctel molt perillós.

Els principals llaços de confiança del país, amb les institucions i el futur, han quedat trencats. Un procés que afecta especialment a les noves generacions i la llarga llista de casos de corrupció han fet saltar totes les alarmes. És necessari buscar el botó per fer un Reset. Obrir un nou període constituent que permeti abordar les falles que s’han anat obrint durant les darreres dècades i agreujant els darrers anys.

Una segona transició que permeti sortir de la teranyina de l’austeritat teixida per la UE al sud d’Europa, del col·lapse de les principals institucions d’Espanya i del carreró sense sortida on s’estan situant les relacions entre Catalunya i Espanya.

1.- Reiniciar les institucions, legitimar-les de nou i cercar més democràcia i de millor qualitat en l’àmbit públic i econòmic. Una nova etapa política també amb una nova forma de fer política: més transparent, representativa, deliberativa i ètica. Una República cívica i moderna per afrontar el futur.

2.- Reiniciar les polítiques econòmiques i el sistema productiu. Una tasca amb una clara dimensió Europea. L’austeritat pressupostària amaga una visió germànica moralista i dogmàtica de les relacions econòmiques. Una resposta ineficaç que ens aboca a una depressió econòmica inadmissible. La creació de llocs de treball i un creixement sostingut i saludable (no el dèficit ni el deute) han de ser la principal preocupació pública.

3.- Reiniciar les relacions Catalunya – Espanya amb ambició federal. Un nou pacte constitucional també per reconèixer d’una vegada per totes la realitat nacional catalana. Refer el contracte institucional (i emocional) entre ambdós. Amb regles clares de respecte, reconeixement, recursos i lleialtat.

El futur està ple d’interrogants. Si la ciutadania i la política empenyem en la bona direcció podrem fer els canvis necessaris per tal d’obrir una nova etapa al nostre país. Si no fem res, com fins ara, el col·lapse institucional s’agreujarà i la situació social es farà insuportable. Ens dirigim a l’abisme. Terreny abonat pel populisme, la antipolítica i la fragmentació. Dibuixar un nou horitzó i obrir una nova època és una obligació ineludible.


Javier López Fernández. Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya

+info: www.fjavilopez.tumblr.com @fjavilopez