El despróposit desfila davant els nostres ulls, i mentre les nostres boques s'obren d'estupefacció, molts i moltes que haurien de donar exemple i ser exemple d'ètica o de moral, imiten en llibertinatge als habitants de les desaparegudes Sodoma i Gomorra.
Ara, lluitar contra lleis injustes és el camí més curt per ser considerat com a membre d'una "banda terrorista" en la boca de qui ostenta un càrrec públic, com pot ser una Delegació del Gobierno i que precisament té molt que purgar per: A. Estar casada i exhibir sense pudor en actes oficials un "pròfug de la justícia" que està "en crida i cerca" i B. cobrar en "xecs regal" les seves col·laboracions per no haver de declarar-ho a la Hisenda de tots. Però és que on no n'hi ha no n'hi ha i, a més, és impossible. Amb massa freqüència i lleugeresa es vol imposar en aquests casos - i d'altres-, la llei del silenci perquè hi hagi aquí pau i demà guerra que dirian a l'Espanya de pandereta, cap a la que volen que involucionem els que ens governen.
I és que, pel que sembla, cada vegada estem més envaïts per "éssers d'altres planetes" que mentre ells viatgin en la flota de cotxes oficials, que va retallar una miqueta "la vicetot" Soraya Sáenz de Santamaria, en el que ella mateixa va anomenar, crec recordar, era una retallada a "la xocolata del lloro", tant se'ls dóna als uns i els altres, si puja, baixa o s'atura el metro.
Milers de famílies han estat i son desallotjades de les seves llars mitjançant l'aplicació de clàusules abusives, que és el que ens ha vingut a dir des d'Europa el seu alt Tribunal, mentre les cases de les famílies "dels respectables" han d'estar lliures d'adhesius perquè res pertorbi el "món de yuppie" d'aquests privilegiats públics. I davant d'això, que no és més que un altre Expedient X sense resoldre, "la polícia del poble" haurà de defensar als que creuen tenir la paella pel mànec, quan ja no la tenen, però que si posseeixen entre les seves mans la gerra de l'aigua que pot sufocar aquest foc social pel que tantes, tantes, tantes, tantes, tantes, tantes, tantes... persones pateixen serioses cremades, si no és que han mort en l'intent.
L'ètica o la moral, i els valors, volen fer-nos fal·laçment pensar entre els uns que "roben" i els altres "que s'ho emporten calentó" que "no estan de moda". Quan el compendi d'aquests ingredients, en les dosis que a cadascun li siguin més còmodes, és ara vital i necessari com abans no ho ha estat a la vista del que veiem un dia sí i un altre també: imputacions per tràfic d'influències, cobrament de comissions, regal de vestits i bosses, concessions a dit, obres en cases particulars, alcaldes que ho són amb vots d'acosadors sentenciats, tresorers que es permeten fer peinetas a la premsa, consellers que fan fotos per donar-li l'exclusiva a un únic mitjà de comunicació, retallar a funcionaris mentre es contracten assessors, deixar de pagar a farmàcies, residències, ambulàncies i altres proveïdors, però gastar diners en celebracions d'anys Espriu..., etcètera, etcètera, etcètera... I aquests són, només, alguns exemples del despróposit generalitzat d'Expedients X que minen la nostra moral col·lectiva.
Encara que, és clar, sempre ens quedarà el recurs de convertir-nos en Scaly i Gilliam per arribar al fons de les qüestions, mantenint la fortalesa suficient per salvaguar en lloc ben segur aquest elixir tan escàs i preuat que combina: ètica o moral i valors.
