L'encarregat de donar la notícia sobre el nou papa des de la balconada de la basílica de Sant Pere ha estat el cardenal francès Jean-Louis Tauran. I el triat ha estat el jesuïta Jorge Mario Bergoglio.
Jorge Mario Bergoglio S. J
va néixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936 i serà el papa número 266 de l'Església catòlica i cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà, des del 13 de març de 2013, triant
el nom de Francisco I.
Després de la mort del Papa Juan Pablo II el 2 d'abril de 2005, va ser considerat un dels candidats a prendre el lloc del Summe Pontífex,2 càrrec pel qual va ser electe Joseph Ratzinger, qui va adoptar el nom papal de Benedicto XVI).
Bergoglio va ser president de la Conferència Episcopal Argentina durant dos períodes. Impedit per l'estatut d'assumir un nou mandat, durant la 102.º assemblea plenària d'aquest organisme es va triar a l'arquebisbe de l'Arquidiócesis de Santa Fe de la Vera Cruz, José María Arancedo, per succeir-ho.
Bergoglio és fill d'un matrimoni d'italians format per Mario Bergoglio (empleat ferroviari) i Regina (mestressa de casa). Va egressar de l'escola secundària industrial I.N.I.T Nº 27 (ara I.T.Nº 27) Hipòlit Yrigoyen, amb el títol de tècnic químic. Als 21 anys (en 1957) va decidir convertir-se en sacerdot. Va ingressar en el seminari del barri Vila
Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre de 1969. A partir de llavors va fer una llarga carrera dins de l'ordre de la qual va arribar a ser «provincial» des de 1973 fins a 1979, ja durant la Dictadura cívic-militar argentina.
Després d'una gran activitat com a sacerdot i professor de teologia, va ser consagrat bisbe titular d'Auca el 20 de maig de 1992, per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires.
Quan la salut del seu predecessor en l'arquidiócesis de Buenos Aires, l'arquebisbe Antonio Quarracino va començar a flaquejar, Bergoglio va ser designat bisbe coadjutor de la mateixa el 3 de juny de 1997. Va prendre el càrrec d'arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer de 1998.
Durant el consistori del 21 de febrer de 2001, el papa Juan Pablo II ho va crear cardenal del títol de sant Roberto Belarmino. A més es va constituir en el prevalgut de l'Argentina, resultant així el superior jeràrquic de l'Església catòlica d'aquest país.
Forma part de la CALÇ (Comissió per a Amèrica Llatina), la Congregació per al Clergat, el Pontifici Consell per a la Família, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, el Consell Ordinari de la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes, la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.
En virtut del seu lloc episcopal, és a més membre de la Conferència Episcopal Argentina ―de la qual va anar president en dues ocasions, fins a 2011― i del CELAM (Consell Episcopal Llatinoamericà).
Després de dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina, el 8 de novembre de 2011 els bisbes electors d'aquest organisme van designar per reemplaçar-ho a l'arquebisbe de Santa Fe, José María Arancedo, primer germà del mort expresident argentí Raúl Alfonsín i fins llavors vicepresident segon de la Conferència Episcopal.
En morir Juan Pablo II, eren 117 els cardenals menors de 80 anys en condicions de votar per triar un nou papa, entre els quals es trobava el cardenal Bergoglio, de qui es diu que va aconseguir obtenir 40 vots dels 77 que eren necessaris per ser triat (és a dir, el segon lloc darrere del que va ser triat i convertit en Benedicto XVI, el cardenal Joseph Ratzinger.2 No obstant això, ja que existeix obligació de secret absolut per als assistents al conclave (Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis de 22 de febrer de 1996, cap. II, n.º 48) sota pena d'excomunió reservada al Summe Pontífex (Codi de Dret Canònic, cànon 1399), aquesta dada ha de prendre's com a mera especulació.
Una de les qüestions en les quals el cardenal es va enfrontar al govern va ser el projecte de Llei de Matrimoni entre Persones del Mateix Sexe. El 9 de juliol de 2010, dies abans de la seva aprovació, es va fer pública una nota de Bergoglio6 qualificant com una «guerra de Déu» aquest projecte, que contemplava que les persones homosexuals poguessin contreure matrimoni i adoptar nens.7 En la nota del cardenal prevalgut, dirigida a les monges carmelites de Buenos Aires, qualificava l'avanç legislatiu del projecte com «una moguda del Diable» i en la qual encoratjava a acompanyar «aquesta guerra de Déu» contra la possibilitat que els homosexuals poguessin casar-se. L'expresident Néstor Kirchner va criticar les «pressions» de l'Església sobre aquest assumpte.
La presidenta Cristina Fernández de Kirchner va acusar en durs termes a Bergoglio per la campanya contra el matrimoni entre persones del mateix sexe, que es debatia al Congrés, a la qual va comparar amb els «temps medievals i de la Inquisició».
