L'encariment de l'aigua està sent constant en els últims mesos i, de fet, en poc més d'un any ha pujat almenys tres vegades, amb un increment del preu que paguen els usuaris d'almenys el 25%, sense tenir en compte el cànon de l'ACA. Una de les raons que expliquen aquest fet és la recent privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la gestió de la qual la Generalitat va adjudicar a la multinacional Acciona per als propers 50 anys.
Prèviament a l'adjudicació, la Generalitat havia encarregat de pujar les tarifes de l'ATLL-que s'encarrega de subministrar l'aigua des de les fonts de captació fins als dipòsits municipals-per facilitar la seva privatització i garantir els beneficis industrials de l'empresa que la gestionés. Aquesta adjudicació està embussada judicialment després de la denúncia d'Agbar per les suposades irregularitats comeses en la resolució del concurs públic.
El cànon de l'aigua és el principal ingrés corrent de l'ACA i suposa més del 95% del conjunt d'entrada de diners d'aquest organisme. Per quadrar els pressupostos de l'Agència, els seus directius han preparat un pla econòmic financer per al període 2013-2018 que inclou aquest increment i d'altres figures impositives per a aquest període.
Amb les actuacions previstes per 2013-2018 juntament amb altres pujades d'aquest tribut aquest cànon acumularà un augment proper al 23%.
Així si a mitjan desembre es va anunciar que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia aprovat un encariment mitjà del 18% en les tarifes de subministrament de l'aigua pels 35 municipis que la conformen ara ha transcendit que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) vol tornar a pujar el cànon de l'aigua. La tarifa final de l'aigua que paguen els ciutadans inclou el subministrament, el cànon, taxes i altres impostos.
Aquesta pujada del cànon no serà efectiva fins que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, alguna cosa que no ocorrerà almenys fins a dins d'un parell de mesos com va anunciar el conseller Andreu Mas-Colell. L'avantprojecte de l'ACA també fixa una previsió d'encariment del càndon del 4% en 2014, el 5,5% en 2015, i del 6,5% en 2016, la qual cosa dóna un acumulat del 22,8 % en només quatre anys.
