La jutge Alaya assenyala relacions entre Lanzas i els Ruiz Mateos en la trama dels ERO

La jutge Alaya investiga com és sabut una presumpta trama de prejubilaciones fraudulentes descoberta en nombrosos expedients de regulació d'ocupació (ERO) promoguts per empreses andaluses i finançats amb càrrec a la partida pressupostària 31L dels fons autonòmics. Mitjançant un acord rubricat en 2001 entre la Direcció general de Treball i Seguretat Social i l'antic Institut de Foment d'Andalusia (IFA), durant els últims anys, la segona de les institucions hauria lliurat directament 647.869.157,45 euros per sufragar la reestructuració d'empreses en crisi amb càrrec a la partida 31L, una fórmula suposadament aliena a la Llei autonòmica d'Hisenda Pública en prescindir suposadament de la fiscalització administrativa, sempre segons la investigació.

PREJUBILACIONES FRAUDULENTES

Gràcies a aquests fons, de qualsevol manera, hauria estat finançada la presumpta prejubilación fraudulenta d'unes 72 persones i la prejubilación irregular d'altres 111 persones en 67 expedients de regulació d'ocupació, a més de nombroses ajudes directes a empreses relacionades amb dirigents públics o membres del PSOE. Com a conseqüència d'aquests fets, figuren actualment com imputats l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández; l'ex director general de Treball i Seguretat Social Francisco Javier Guerrero (de nou a la presó), els successors d'aquest últim en tal càrrec, Juan Márquez i Daniel Alberto Rivera; l'exviceconsejero d'Ocupació Agustín Barberá; l'ex delegat provincial de la Conselleria d'Ocupació a Sevilla; Antonio Rivas, l'exsindicalista d'UGT Juan Lanzas (també a la presó) i els exdirectivos de Mercasevilla Fernando Mellet i Daniel Ponce, entre molts uns altres.

Un dels aspectes que inclou la investigació, en aquest sentit, versa sobre les possibles comissions que haurien collit les empreses intermediàries del sector de les assegurances gràcies a la contractació de les pòlisses d'assegurança de rendes que acompanyaven als citats expedients de regulació d'ocupació. Un dels atestats policials, per exemple, assenyalava que les empreses de consultoria 'Hermes Consulting' i 'Maginae Solutions' haurien obtingut un benefici de 186.800 euros només pel seu paper de "intermediació" en l'ERE promogut en 2007 per Mercasevilla.

"LA CLAU" ESTÀ EN LES SOBRECOMISIONES

Doncs bé, en l'acte emès el 22 de març per ordenar l'ingrés a la presó de Juan Lanzas, la jutge Mercedes Alaya analitza detalladament aquest aspecte concret, explicant el paper de cadascuna de les parts, amb "la Conselleria d'Ocupació atorgant les subvencions" i "les consultores, els intermediaris (sindicats) i els despatxos d'advocats que tramitarien el procés de reestructuració empresarial", atès que "la clau d'aquest procés són les sobrecomisiones, en alguns casos milionàries, fixades per les consultores, de les quals s'assorteix cada intervinent". Les sobrecomisiones, segons la jutge, constituïen "el veritable aliment d'aquesta trama corrupta" i del que "es nodreixen no només les mediadores, sinó presumptament i a esquena d'aquestes, els seus principals responsables".

"Indiciariament, s'alimentaria a més de la mateixa (en referència a les sobrecomisiones) l'autoritat pública que permetria la il·lícita disposició dels fons, així com els sindicats i intermediaris, que seguirien buscant noves empreses en situació de crisi per incrementar el negoci". La jutge, així, adona de la "relació d'amistat" que unia a Juan Lanzas i Francisco Javier Guerrero i assenyala, per exemple, que per als expedients de regulació d'ocupació promoguts en Escorxador de Fuenteobejuna, Juan Lanzas va negociar un finançament públic gràcies als seus contactes en l'administració. Després que en aquests ERO interveniesen el gabinet Estudis Jurídics Villasís i la consultora Vitalia, les pòlisses d'assegurança de rendes pactades per les prejubilación van incloure comissions de fins i tot "el 29 per cent" en alguns casos.

MÉS ERO

En l'ERO promogut en 2006 en Surcolor, d'un altre costat, Lanzas hauria collit també el finançament públic amb l'assistència de nou d'Estudis Jurídics Villasís i la consultora Vitalia. A més d'incloure el cost total del procediment "una comissió del 16,9 per cent" (367.000 euros), aquest ERO va incloure la prejubilación de l'espòs d'una regidor del PSOE de Llits i un "concunyat" del ja exdelegado provincial de la Conselleria d'Ocupació Antonio Rivas. Es tracta de dues persones que no van treballar mai en Surcolor i que pertanyien "a l'àmbit" d'Antonio Rivas, segons la jutge. Igualment, gràcies a aquest ERO Lanzas hauria collit 118.000 euros a través de Juan Francisco Algarín Lamela, qui hauria actuat com testaferro canalitzant els diners obtinguts del suposat excés de comissions.

Sobre l'ERO acordat en Comercial Alimentària 'Dhul', la jutge atribueix de nou a Lanzas l'obtenció del finançament autonòmic. El procediment va ser elaborat amb la intervenció de Personal Life i Vitalia, amb una "comissió del 19 per cent" i la inclusió en aquest ERO de tres 'intrusos'; l'esposa d'un sindicalista de CCOO i dos "cunyats" del propi Lanzas. La jutge, en aquest punt, assenyala les "relacions" entre Lanzas i la família Ruiz Mateos", perquè l'inculpat hauria estat per a aquesta coneguda família, sempre suposadament, un "conseguidor de finançament públic i negocis d'interès". Així, explica la jutge que Lanzas va collir presumptament finançament públic per a cinc ERO d'empreses dirigides per aquesta família, "cobrant suposadament" tres milions d'euros, a raó de 600.000 euros per ERO. Alaya fins i tot esmenta que l'esposa de Lanzas recollia aquests diners "a la casa dels senyors Ruiz Mateos".

"SOCIETATS PANTALLA"

Però principalment, els diners hauria arribat a Lanzas a través de "un ampli entramat de societats pantalla", com a "Serveis Immediats d'Andalusia", "Atrado Missatgeria", "Estudis Agenciales", "Maginae Solutions", "Consulting Social Siemur" o "A l'Andalús Masss Mitjana Channel". Al capdavant d'aquestes empreses, així, se situaven "testaferros" que cobraven de consultores com Vitalia les sobrecomisiones de les quals s'alimentaria la trama. Així, la jutge li atribueix un "enriquiment exagerat" i il·lícit de més de 13 milions d'euros i diversos papers en la inclusió d'uns 24 'intrusos', entre els quals figuren la seva esposa i ell mateix, en nombrosos expedients de regulació d'ocupació sempre finançats per la Junta d'Andalusia.

Per això, la jutge li atribueix un presumpte delicte continuat de prevaricació, un altre suposat delicte continuat de malversació, un altre delicte de suborn, un altre de tràfic d'influències, un altre delicte continuat de falsedat en documents mercantils, un possible delicte continuat de blanqueig de capitals i un presumpte delicte d'associació ilítica.