CAS NÓOS
El jutge afirma que sense la Infanta, Nóos no hauria pogut delinquir i la considera cooperadora necessària
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, veu a la Infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit presumptament va cometre al capdavant de l'Institut Nóos, de manera que sense la presència de la filla del Rei Don Joan Carlos en l'entitat així com sense "l'aparent i consensuat reforç de la Casa Real", el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsocio Diego Torres no haurien pogut obtenir els fons de les Administracions públiques que suposadament van desviar.
Es tracta d'una figura jurídica, la del cooperador necessari, que comportaria les mateixes penes que les aparellades a les infraccions penals en les quals hauria incorregut el seu marit. De fet, el Codi Penal, en el seu article 28, considera autor del fet criminal no només a els qui cometen el delicte per si sols, sinó també a els qui cooperen en la seva execució mitjançant una actuació sense la qual no hauria estat comès.
Així, en l'acte dictat aquest dimecres mitjançant el qual ha acordat la imputació de la filla del Rei Don Joan Carlos, el magistrat assevera que l'actuació de la Infanta podria ser qualificada com un supòsit de cooperació necessària als delictes suposadament comesos pel Duc, o "si més no" de complicitat.
En la resolució, el jutge es mostra taxatiu en asseverar com la dona d'Urdangarin i el secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga -també imputat-, van prestar el seu consentiment perquè el seu parentiu amb la Casa Real fos utilitzat per Urdangarin i per Torres "sabent que l'era per propiciar un tracte generós per part d'empreses privades i tan pròdig com a privilegiat de les Administracions Públiques".
En atenció a això, incideix, es prescindia de les lleres i controls administratius "que eren de rigor", afirma, gaudint [la Infanta] al costat del seu marit dels beneficis obtinguts".
