La renda garantida de ciutadania, una resposta a l’exclusió social

Ja s’ha fet pública la iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania (RGC), un cop superat l’intent del Govern d’evitar que la prengués en consideració la Mesa del Parlament. El Govern adduïa efectes pressupostaris per no tramitar-la, amb la qual cosa convertia en impossible qualsevol iniciativa que pretengués lluitar contra l’exclusió social. Finalment, el dictamen dels serveis jurídics del Parlament van permetre que la Mesa donés llum verd a la recollida de signatures, que començarà el proper 15 d’abril. Haurem d’entrar-ne moltes més de les 50.000 mínimes exigides, per demostrar la voluntat ciutadana de lluitar contra l’exclusió social i per forçar un canvi en les polítiques de la majoria parlamentària, que continua instal•lada en la retallada de drets i en l’austericidi com a única eina de gestió pressupostària.
La RGC és un dret previst en l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 (art. 23.6) per assegurar els ingressos mínims (d’acord amb l’indicador de rendes de suficiència de Catalunya, serien 664 € al mes) per fer front a les situacions de necessitat de qualsevol ciutadà o ciutadana. La RGC ha de ser una resposta eficient i justa a la pobresa i l’exclusió social a Catalunya. Avui, de les 664.500 persones aturades registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) només 445.000 reben una prestació d’atur (un 53,1%, la prestació contributiva; un 41,1%, el subsidi, i un 5,8%, la renda activa d’inserció). Més d’un 50% fa més d’un any que està a l’atur. L’Enquesta de població activa (EPA), confirma que a Catalunya hi ha més de 900.000 persones en atur que volen treballar i no poden per manca d’ofertes, que hi ha més de 250.000 llars amb tots els membres en desocupació o que hi ha més de 120.000 llars on no hi entra cap ingrés.

El risc de pobresa i exclusió social és creixent, i és essencial l’actuació pública per evitar la fractura social. En una situació com aquesta no es pot permetre que es retallin la prestació i els subsidis per atur ni la renda activa d’inserció, i cal exigir que es mantingui l’ajut econòmic temporal per a qui esgoti la resta de prestacions per atur.

És imprescindible garantir uns ingressos mínims per a les persones sense feina ni recursos alternatius. Mentre no s’implanti la RGC cal aixecar les restriccions que el Govern ha imposat a la renda mínima d’inserció (RMI), que deixa sense cobertura persones aturades sense ingressos simplement perquè no tenen “altres problemes socials” o no estan en situació de “pobresa extrema”. La RMI ha de recuperar la seva finalitat inicial: ser el darrer ingrés de subsistència amb accions per a la inserció i reinserció laborals.

De manera urgent, cal implementar la renda garantida de ciutadania (RGC) per a les persones o famílies en situació de pobresa, perquè puguin accedir a una renda que els asseguri els mínims d’una vida digna mitjançant la cobertura de les necessitats bàsiques de la persona. Perquè des de l’exclusió social no hi ha possibilitat d’inserció laboral ni d’accés als drets i béns socials. Això és el que pretén la ILP per la RGC, que comença a caminar.

La principal actuació per combatre l’atur és la creació d’ocupació i aquesta està relacionada amb la reactivació de l’activitat econòmica, que segueix sota mínims, atesa la inutilitat de les polítiques dels governs. Però mentre no es crea ocupació cal reclamar polítiques concretes que evitin l’exclusió social, redistribuint millor la riquesa existent. Des de l’exclusió social, la llibertat individual és inexistent, des de la desigualtat social, les llibertats col•lectives es ressenten.

Garantir la cohesió social és la principal responsabilitat del Govern i, en paral•lel, promoure polítiques que reactivin l’economia i creïn ocupació. Ni la reforma laboral ni les retallades van en aquesta direcció, i la manca d’una actuació fiscal integral (reforma fiscal i lluita contra el frau), i la inexistència de voluntat política per fer que les entitats financeres rescatades facin de banca pública, allunyen encara més l’horitzó de la reactivació.

Per això, hem de fer de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania una gran mobilització social per garantir drets individuals i canviar polítiques.


Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya