Un dels conceptes que apareix més d'una vegada en converses sobre la situació social, política i econòmica és l'apel·lació al fet que "el poble" ha de ser el que prengui les decisions, o el que s'alci, o el que protesti, o el que lluiti pels drets "del poble".
És curiós que s'utilitzi termes com "el poble" en lloc de "la societat" o "els ciutadans". El llenguatge en política, fins i tot quan és utilitzat per persones que no tenen una gran formació en ella, té un poder demoledor, i les substitucions de conceptes no solen ser innòcues.
En la meva petita vena
deconstruccionista passo a preguntar al meu interlocutor a "qui es refereix amb el poble", i sempre em respon alguna cosa molt inclusiu aparentment però alhora exclusiu, alguna cosa com "la gent normal com tu o jo, no els polítics o els banquers".
Acostumo a ser molt toca nassos i jo li indico "sóc polític, formo part del teu concepte de poble?", a partir d'aquí comencen les discussions o simplement em miren amb cara de perplexitat sense entendre el que els vull dir.
El poble, el Volk, o com confondre els interessos (legítims o no) de classe amb l'interès general.
Se substitueix el terme "societat" per "poble" per indicar una certa identitat de "classe", tornant a una forma d'entendre la societat postmedieval, on el "poble pla" correspondria als camperols, artesans, etc… a diferència dels grans propietaris o la noblesa i el clergat. Una manera curiosa d'identificar banquers i polítics (i tot el que se li sembli a tots dos) com a part d'una "classe diferent a la nostra". Resposta a una situació percebuda com a injusta en la qual uns rics s'enriqueixen (o almenys perden menys) i la majoria de la gent ho passa pitjor. Aquesta resposta lògica a una situació real (les diferències socials han crescut i hi ha els qui viuen la crisi d'una manera i uns altres d'una altra), comporta a una situació d'anàlisi que ens exposa a formes d'entendre la societat com alguna cosa bastant limitat.
M'explicaré, assumir que la nostra postura correspon a la "del Poble" pot tenir molts riscos. El primer és confondre el nostre interès de "classe" amb l'interès general. Els sindicats representen l'interès dels assalariats i en menor mesura d'autònoms, aturats i jubilats. Aquest no és l'interès "general", l'interès general es complementa amb el dels quals contracten a tercers, amb el dels professionals liberals que viuen fora de conveni i fins i tot amb el dels grans capitalistes.
Quan s'apel·la a "el poble ha de fer AIXÒ o no permetre ALLÒ" realment el que es diu és que "el meu interès de classe ha de prevaler sobre l'interès general". Tal vegada la persona que indica un interès de classe correspongui en aquest moment amb el que sigui més just, beneficiï a més persones, però no sempre. No tot el que beneficiï indefinidament als assalariats d'un sector o empresa, serà positiu perquè pot ser que es faci en contra d'un altre grup de treballadors o en contra dels aturats, o del legítim interès dels empresaris que permet que hi hagi activitat econòmica.
En termes en els quals se sol plantejar, l'interès del "poble" pot traduir-se en l'interès dels propietaris d'habitatge (enfront dels quals lloguen), el dels quals paguen més imposats que els serveis de l'estat del benestar que consumeixen (és a dir les rendes que més aporten al fisc enfront del de les classes més depauperades), el dels quals van amb cotxe enfront dels quals utilitzen transport públic, als quals no necessiten tant la protecció de la legislació laboral enfront dels quals sí, els que són insiders enfront dels outsiders, etc..
Fins i tot, pot ser l'interès dels quals creuen que la política és pura voluntat i els que entenen que els problemes no es resolen amb varetes màgiques.
El tema del "poble" no queda solament en persones amb una formació política bàsica, , fins i tot dins de les organitzacions polítiques clàssiques hi ha els qui
llancen missatges populistes que fragmenten entre una suposada "classe política" i un "poble" com si fossin ens homogenis, i per descomptat se signifiquen com a portaveus d'aquest poble, en lloc del seu (legítim) interès de classe (en aquest cas els quadres joves insiders d'adreça dels partits polítics).
El problema és que aquesta forma d'afrontar l'anàlisi "poble" vs. "polítics" o "poble" contra "poderosos", en lloc de termes realment inclusius i que apel·len a l'interès general com a "ciutadans" o "societat", que inclouen també als banquers,
als polítics, als patrons, als policies, als sindicalistes, als buròcrates, als economistes, als analistes polítics, als rics, als quals tenen estalvis, als quals lloguen habitatges, en definitiva als quals poden tenir interès de classe o formes d'afrontar els problemes socials diferents a les quals puguem estar defensant, estem plantant les llavors del
populisme i l'oclocracia sobre el camp llaurat d'unes desigualtats creixents i una crisi política i social real.
No és per menys que
tots els
totalitarismes els ha interessat eliminar el terme "societat" pel de "poble".
