Carmen P. Flores
Deia Charles de Gaulle : "Com que els polítics mai es creuen el que diuen, se sorprenen quan algú se'ls creu". Això ha de pensar el portaveu del Govern, Francesc Homs, de tots els periodistes que assistim, cada dimarts, a la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu .Però alguna cosa ha canviat ja fa alguns mesos; els periodistes no ens creiem gairebé res del que allí se'ns explica. A més, es nota. ünicament cal mirar les cares que posem a l'hora de les respostes poc convincents, exemptes de criteri, faltes de sentit de l'humor i passades per "aigua" que ens proporciona el portaveu Homs. A més, deixa traslucir massa el malestar que li produeixen determinades qüestions, el cansament és evident, és manifest i poc dissimulat. Això no és ben bé per a ell, perquè en política, l'encaix, el sentit de l'humor, la transmissió d'empatia és fonamental per a un bon polític, amén d'una bona comunicació amb tots els periodistes, no solament amb els afins.
El conseller/portaveu no ha estat, en aquesta ocasió, a l'altura de les circumstàncies en les respostes a diverses de les preguntes que li hem realitzat. Encara diré més, ha estat eloqüent a l'hora de parlar que "el Govern no renunciarà a celebrar una consulta d'autodeterminació sobre Catalunya a canvi de millorar el sistema de finançament autonòmic. El que no farem és canviar una cosa per l'altra: oblidar-se del dret a decidir a canvi d'una millora del finançament, perquè seria trair els compromisos electorals". Amb aquesta afirmació Homs no ajuda gens al president Mas, després de la seva entrevista "secreta" amb el president Rajoy. Sense oblidar, també, als "negociadors secrets" de CIU i els seus afluents, que estan per la labor del pacte amb Madrid. Segur que, en escoltar aquestes afirmacions de la boca del de Taradell, més d'un ha posat el crit al cel. La moderació que han promès no es correspon amb l'actitud d'Homs. Estratègia?, De qui? Per a què? . Ho sabrem en poc temps. Tot avança molt de pressa, encara que no ho sembli.
Sobre la sentència del TSJC, o el serial de la concessió d'Aigües Ter Llobregat a ACCIONA, sembla ser que la nova decisió judicial ha produït una gran indignació en alguns membres del Govern, de tal manera que han pres la" millor decisió": la de recórrer-la per allargar al màxim el tema i guanyar temps, no se sap per a qui. O sí, que se sap, senyor Homs?. És evident que eli molesta que li preguntin per aquest tema, encara que, arribats a aquest punt, jo ja no sóc l'única que ho fa, com ha pogut comprovar vostè mateix. La seva resposta ja no convenç ni a vostè mateix.
Però on ha anat de "sobrat" ha estat quan ha parlat del "dia de la Marmota "per referir-se a les missives arribades "des de Madrid al llarg del temps" i dels diversos governs. Ha estat insuperable com a portaveu de tot el govern!. La diplomàcia no té cabuda en aquest cap plagat de cabells cada vegada més blancs fruit del pes de la "responsabilitat ". Però he buscat la definició de Marmota, no la que ens explica el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, sinó aquella que va més amb vostè, la que està en el glossari d'argots i modismes de l'Argentina, que defineix la marmota com a "Individu mandrós i poc llest; ximple; babau, estúpid". A això es referia vostè, al "dia del ximple"?. A quants individus se'ls podria aplicar aquest qualificatiu?, Oi, Marmota, perquè com deia Aristoteles "L'home és, per naturalesa, un animal polític".
Carmen P. Flores
Periodista
