Mesurar el coll uterí i observar la seva morfologia en la setmana 20 d'embaràs pot alertar d'un possible part prematur

Al seu judici, aquestes proves poden permetre als professionals avançar-se a aquest desenllaç i "prendre mesures" per retardar el part unes setmanes. D'aquesta forma, pot evitar-se que el fetus prematur el sigui extrem i disminuir així les seves complicacions.

Lailla reconeix a Europa Press que ambdues tècniques no han fet que l'índex de prematurs a Espanya s'hagi modificat. No obstant això, sosté que és molt important que el part sigui, per exemple, en la setmana 33 i no en la 28, alguna cosa que "sí ha variat".

D'aquesta forma, exposa que els prematurs extrems són els nascuts entre la setmana 24 i 28 de la gestació, mentre que els enllumenats entre la setmana 28 i el moment indicat per al part també reben el nom de prematurs però perden l'última etiqueta.

Les conseqüències que un nounat neixi abans d'hora vénen determinades "per la causa que origina la prematuridad" i per la setmana de naixement, assenyala. En aquest últim aspecte, insisteix que el seu grau d'immaduresa "comporta una sèrie de seqüeles i complicacions posteriors que van a marcar el que després pugui succeir".

Per la seva banda, les complicacions que pugui sofrir la mare també són diverses en funció de l'origen del part. Així, si aquest es produeix perquè la mare pateix una patologia, com "una cardiopatia, hipertensió o una diabetis descompensada", se li ha de tractar per a ella "i adoptar alguna conducta activa com la cesària", declara Lailla.

LES POSSIBLES COMPLICACIONS ES PRODUEIXEN, SOBRETOT, EN EL FETUS

El màxim representant de la SEGO, que deixa clar que les complicacions es produeixen, "sobretot, en el fetus, indica que la prematuridad també es pot produir per causes relacionades "amb la placenta o el líquid amniòtic". No obstant això, les més freqüents "solen ser de tipus infecciós", explica.

Per totes aquestes raons, i perquè el fetus no neixi inmadur, l'expert sosté que els professionals intenten allargar la gestació fins a la setmana 34, "sempre que no existeixi una causa de gravetat que obligui a actuar de forma immediata". Així, manifesta que "hi ha circumstàncies per les quals s'indueix un part prematur", sent aquestes les que indiquin que el nenonato "va a estar millor fos".

Quant al tractament a seguir pel nou ser, Lailla assegura que aquest és diferent en funció de la setmana de la fi de l'embaràs i de la causa del part. El que sí subratlla és que aquest s'ha de produir en un servei especialitzat per poder atendre a la mare i al fetus amb rapidesa.

En aquest sentit, afirma que, a causa que la prematuritat "és la causa principal de mort i de seqüeles dels nenonatos", quan es coneix que un fetus va a néixer abans d'hora, aquest ha de ser il·luminat en un espai condicionat. La demora en l'atenció "repercuteix en el benestar i en al vida posterior del nounat", indica.

No obstant això, Lailla assenyala que la supervivència "varia moltíssim" depenent de diversos factors, exposant com a exemple que no és el mateix néixer "entre la setmana 24 i 26, que entre la 26 i la 28". D'aquesta forma, assegura que hi ha fetus que han nascut en la setmana 22, encara que "amb un 70 per cent de seqüeles postnatales per a tota la vida".

D'altra banda, el galeno exposa que les complicacions en els nounats es poden produir també si l'embaràs s'allarga massa, per la qual cosa aquest "no ha de passar de la setmana 42", moment en el qual s'ha de provocar el part. Per a aquest nounat postmaduro, l'aportació nutricional que rep a través de la placenta intraútero "ja no és suficient per al seu desenvolupament", declara.

De qualsevol forma, confirma que aquesta situació no ocorre mai "en una senyora ben controlada i ben datada". En aquest cas, i cap a la setmana 42 i uns dies, "es busca la inducció del part", conclou Lailla.