Per afegir després “Però, ai las, mentre les paraules s’omplen d’èpica nacional, els fets s’enfonsen en les misèries autonomistes espanyoles. I just quan el país necessita més tremp i més autoestima, en definitiva més relat, el govern decideix trinxar TVC, Catalunya Ràdio i l’ACN. No hi ha calers i s’ha de retallar per tot arreu, ens diuen. Potser sí que no hi ha gaires diners al calaix, però els pocs que hi ha es poden gastar de moltes maneres diferents”
I en aquest sentit es pregunta “està segur el govern que acomiadant els 30 corresponsals territorials de Catalunya Ràdio, el territori no s’hi notarà gens i els pressupostos molt? Segur? Està segur que estalviant 125.000 euros anuals, els números passaran de vermell a verd? Està segur que en comptes d’acomiadar 30 corresponsals no s’hauria pogut arribar a la mateixa xifra retallant el 10% del sou d’alguna de les estrelles de la ràdio, per posar un exemple ràpid i fàcil? N’està segur?”
Bassa a més li llença una pregunta a l’executiu central “Aprimar “la ràdio més nacional de Catalunya”, afeblir les seves connexions territorials i rebaixar la seva potència informativa per quatre euros (el 0,0002% del pressupost de la Generalitat) paga la pena just quan estem en “l’operació política més important dels tres darrers segles?”
I assenyala en el seu escrit que mentre “els esforços d’estalvi a la CCMA superen, de molt, la mitjana del país, ja que els seus pressupostos han passat dels 481 M€ del 2009 als 295 M€ d’enguany: una retallada del 40% en quatre anys... es continua mantenint una elit amb sous fora de conveni”
També té paraules Bassa pels companys de l’Agència Catalana de Notícies sobre els que diu “que, malgrat haver retallat el 30% de la massa salarial en l’últim any, ara patirà un cop de destral que suposarà acomiadar la meitat dels treballadors de l’agència a Barcelona, un cop desballestades les delegacions territorials, que estan sota mínims”.
I afirma que el Govern davant el que està fent “potser sí que tenen un as amagat a la màniga!. O potser no. Però tinguem clar que la història ens acabarà posant a tots al lloc que ens correspon, amb noms, cognoms i preus. I aleshores ja serà tard, massa tard, per maleir-se els ossos pensant en l’alt preu nacional pagat per tan poca diversió autonomista.”
Accés a l'article sencer
