Recuperem l’article publicat per Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 1938) inclòs a L'Estevet del Sant Jordi del 1923. Aquest any fa 75 anys que aquest líder democratacristià catalanista va ser afusellat al penal de Burgos per ordre de Franco. Aquest article històric el va recuperar Josep Maria Casasús.

Tot i el pas dels anys, la lectura d’aquest article fa feredat, sembla escrit ahir mateix. En l’article Carrasco destaca la necessitat d’imposar els ideals per sobre del materialisme. Destaca que al contrari “ha fet possible que es malaguanyés durant un quart de segle l'esforç de tota una generació de patriotes, per a que sense produir-se un avenç sensible en la causa nacional, es portés el desengany al cor del poble”.

Sols l'ideal pot dur-nos al triomf

"La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l'ideal; i si aquest poble es troba com el nostre sotmès a l'esclavatge i amb el seu esperit ofegat i malmès pels dogals de l'opressor, sols amarant-se en la puresa dels ideals més enlairats, pot mantenir la confiança d'assolir l'esforç necessari per a trencar els grillons i fruir amb dignitat la vida independent i lliure que son esperit col·lectiu reclama.

Per això ens esborrona pensar en el pervenir de la nostra Pàtria catalana, si en ella haguessin de perdurar i créixer els vents de materialisme embrutidor i eixorc que avui la descomponen, degut al fals i viciós concepte del patriotisme propalat per tots aquells que combreguen en la doctrina, suara públicament defensada, que redueix i limita totes les aspiracions col·lectives a la prosperitat material i que arriba a definir el catalanisme com el moviment que es proposa aconseguir que els catalans s'ho passin bé.

La traducció d'aquest sofisme en la vida pràctica i en l'actuació política de nostres prohoms i de nostres partits, és la que ens ha dut a la gran crisi política que sofreix la causa nacional de Catalunya, és la que ha fet possible que es malaguanyés durant un quart de segle l'esforç de tota una generació de patriotes, per a que sense produir-se un avenç sensible en la causa nacional, es portés el desengany al cor del poble, mentre s'agabellaven fortunes personals fabuloses o s'asseguraven posicions econòmiques, financeres o senzillament professionals, de les que cap profit sensible podia arribar a la Pàtria oblidada... Cercant aquest benestar material, sacrificant-ho tot a la conveniència, a l'oportunitat del moment, s'ha anat colgant amb llot la veritable ànima de la Pàtria. [...]

¡Tant de bo que nostre Patró gloriós, Sant Jordi, ens concedeixi la gràcia de purificar l'aire de nostre Pàtria, després de la tempesta que ja és prop, i que amb el triomf d'aquest nostre ideal pur, puguem fruir les resplendors d'aquella alba enyorada de nostra independència!"