ECONOMIA
Brussel·les situa el dèficit d'Espanya en 2012 en el 10,6% del PIB
El dèficit públic d'Espanya va aconseguir en 2012 el 10,6% del PIB --incloent les ajudes a la banca, que sumen 3,6 punts-- enfront del 9,4% en 2011. Es tracta del percentatge més alt de tota la UE, per davant de Grècia (10%), Irlanda (7,6%), Portugal (6,4%), Xipre i Regne Unit (6,3% cadascun), segons les dades validades aquest dilluns per l'oficina estadística comunitària Eurostat.
En contrast, Alemanya va registrar l'any passat un superàvit del 0,2% mentre que els dèficits més baixos corresponen a Estònia (-0,3%), Suècia (-0,5%) Bulgària i Luxemburg (-0,8%).
En el conjunt de l'eurozona, el dèficit va caure des del 4,2% en 2011 al 3,7% en 2012 (del 4,4% al 4% en tota la UE), mentre que el nivell de deute públic va augmentar del 87,3% al 90,6% (del 82,5% al 85,3% en la UE).
Espanya és a més l'Estat membre de la UE on més ràpidament augmenta el nivell de deute públic (6,8 punts entre el tercer i el quart trimestre de l'any passat), fins a situar-se en el 84,2% del PIB. Els països de la UE amb deute més alt són Grècia (156,9%), Itàlia (127%), Portugal (123,6%), Irlanda (117,6%), Bèlgica (99,6%) i França (90,2%).
A la fi de 2012, els nivells més baixos de deute es van registrar a Estònia (10,1%), Bulgària (18,5%), Luxemburg (20,8%), Romania (37,8%) i Suècia (38,2%).
En 2012, les intervencions públiques per ajudar a la banca van augmentar el dèficit en 13 Estats membres. A part d'Espanya, el major increment (4 punts) es va registrar a Grècia. En contrast, a Irlanda els beneficis aconseguits amb les ajudes a la banca (en forma per exemple d'interessos o dividends) van reduir el seu dèficit en un punt.
Sense explicar les ajudes a la banca -que s'exclouen en el procediment sancionador per dèficit excessiu-, el dèficit d'Espanya es va situar en el 6,98%, després de la correcció imposada per Eurostat a la fi de març a la xifra del 6,7% anunciada pel president Mariano Rajoy en el debat sobre l'Estat de la nació.
El ministeri d'Hisenda va atribuir la correcció a un "canvi de criteri comptable" de l'oficina estadística europea, però aquesta ho va negar i va sostenir que el Govern espanyol havia retardat indegudament a gener de 2013 devolucions fiscals que haurien d'haver-se computat en 2012.
PRIMER PAS PER RELAXAR EL DÈFICIT
Amb la publicació de la xifra definitiva de dèficit de 2012 es dóna el primer pas perquè la Comissió decideixi si relaxa a Espanya l'objectiu del 4,5% per aquest any i si li dóna fins a dos anys més per arribar al llindar del 3%. L'Executiu comunitari ha de verificar en primer lloc si Espanya va respectar l'any passat el compromís d'ajust fiscal estructural.
La conclusió preliminar de Brussel·les és que aquest requisit s'ha complert i per això el vicepresident econòmic, Olli Rehn, no ha demanat noves retallades en 2013.
La segona condició es verificarà el 3 de maig, quan la Comissió publiqui les seves previsions econòmiques de primavera i confirmi que les perspectives de creixement per a Espanya han empitjorat en relació al moment en què es van fixar els objectius. El Fons Monetari Internacional ha pronosticat que l'economia espanyola es contraurà aquest any un 1,6%.
A partir d'aquest moment, l'Executiu comunitari podrà fer la seva proposta de pròrroga per a Espanya, que arribarà com a més tard el 29 de maig, data en què té previst presentar les seves recomanacions de política econòmica.
El Govern espera una pròrroga de dos anys, fins a 2016, la qual cosa significa que el nou objectiu de dèficit per 2013 se situaria entorn del 6%. Rehn ha avisat que la pròrroga estarà supeditada al fet que el pla d'estabilitat i reformes que el Govern té previst aprovar el 26 d'abril sigui suficient per afrontar els "desequilibris excessius" detectats en l'economia espanyola.
