La superioritat física local va ser aclaparadora. Tito Vilanova va recuperar a bona part de les seves 'vaques sagrades', i va recompondre la seva defensa alineant al jove Marc Bartra al costat de Piqué. Però el descans donat a varis dels seus homes en la Lliga no va fer efecte. El Barça arriba exhaust, gairebé sense forces, al tram final de la temporada.
El Barça sabia que un dels grans perills del Bayern arribava per alt i en les accions d'estratègia. Doncs bé, abans de la mitja hora ja havia concedit cinc córners. I després del cinquè, en el 25', va arribar l'1-0. Müller va cabotejar en boca de gol una pilota que Dante li havia cedit, també amb la testa, dins de l'àrea, després que Robben centrés des de la dreta (1-0).
Els blaugranes no van disparar ni una vegada entre els tres pals en tot el partit. I només van crear una ocasió de perill en la primera meitat. Va ser en el 29', quan Dante va desviar a córner 'in extremis' un centre enverinat de Pedro, abans que Messi arribés a la rematada. El Barça era inofensiu en atac, mentre que en defensa es veia desbordat.
Gens més començar la segona meitat, va venir la punta. Mario Gómez, a porta buida i en clar fora de joc, va rematar a plaure una pilota cedida per Müller (2-0, 49'). El Bayern va sortir com un huracà després del descans i el Barça es va enfonsar. El 4-0 final fa pràcticament impossible el somni de la cinquena Champions. Vist el vist, només un miracle pot arreglar-ho.
