Davant la fragmentació del ICS

El Departament de Salut desfà una gran empresa  l' Institut català de la Salut (ICS ) i ho fa coaccionant tant a treballadors com a usuaris amb l’amenaça velada però prou explícita de “o això o hem de acomiadar encara a més gent i tancar encara més serveis”. Fins ara no hi ha ni la més mínima esquerda per la que puguem entreveure quina repercussió tindrà aquest canvi sobre l’atenció a la nostra salut.

Qui els ha aconsellat que volem unes empreses més petites i desenvolupades sota els mateixos principis?. Deu ser la seva assessora privada PwC perquè els nostres representants, les associacions de veïns, els municipis, els sindicats, fins i tot els col·legis de metges i infermeres no han estat informats ni han pogut presentar propostes sobre com volem i podem organitzar l’atenció a la Salut des de la gestió pública.

El desordre actual és tan gros que costa creure que és involuntari. Pacients que en la espera per una intervenció estan perdent el temps i les hores de professionals públics en fisioteràpia per “provar”. Altres que al preguntar quan els cridaran els contesten que el seu “paper” s’ha perdut i que els cridaran d’aquí a dos anys.

Per a què volem despeses en serveis informàtics quant no tenim temps per poder escriure les històries clíniques ni que sigui amb taquigrafia?.

--
Espanya és el país amb menys estàncies hospitalàries per habitant i any de la Unió Europea (10.41 front a la mitja de 17.24 a la UE). El 70% del consum dels serveis de Salut és decidit pels metges i pel propi sistema. fadsp. Associació catalana per la defena de la sanitat Pública http://gestiodelasalut.blogspot.com/ http://publicacions-acdsp.blogspot.com/

Marcel·la Güell Cid,  delegada sindical de CATAC-CTS

S'ha equivocat la CUP?

Molts mitjans interpreten que la CUP no ha votat a favor de la Declaració de Soberania. Saben que la CUP ha declarat estar-hi a favor i ha votat a favor, tot i que volent mostrar-se crítica. És veritat que s'han sumat 2 vots menys pel 'sí'. I, en tot cas, si el que interessa és sobretot que els mitjans no puguin descartar a la CUP, llavors sí que la CUP ha votat malament. I sovint ens sembla que el que diuen els mitjans és el més important. I és important. Però potser no tant com pensem. Al final, el que acaba comptant més és la veritat i no la veu dels mitjans -que rarament són coincidents-. Tenim un exemple recent en la lectura de molts mitjans de les eleccions del 25N: El pla sobiranista de Mas s'havia estroncat. Però la realitat ha acabat aflorant per a tothom: ni el procés és de Mas, ni ha ensopegat, en tot cas és tan complexe com la societat mateixa. Per tant, no caiguem en urgències i sacralismes amb la Declaració. En què hagués canviat tenir 2 vots més pel 'sí'? En poc. En canvi, ¿quan ha servit i servirà que es visualitzés, malgrat haver fet sentir ràbia a alguns independentistes, que per la CUP l'àmbit de la nació són els Països Catalans i que no vulguin veure's dins la UE sense debat? Per una banda, encara que minoritaris, aquests dos temes ja floten en el caldo i, per altra, ¿com se'ls hagués tractat a partir d'ara als de la CUP si, no havent incorporat cap proposta seva, haguessin acabat votant afirmativament? S'hagués conclòs, encertadament, que aquests aspectes no eren tan importants per a ells i que, malgrat tota la retòrica del cavall de troia de les classes populars, et pots permetre no tenir-los en compte perquè acabaran venint a menjar de la mà. Lluny de ser una necessitat imperiosa el 'sí' dels 3 de la CUP, serà molt més útil pel llarg procés que no acaba amb aquesta declaració d'intencions del Parlament, que se sàpiga que la CUP farà valdre el que representa. En traurem molt més. Òbviament, ara i a nosaltres no ens toca decidir pels Països Catalans, més encara si acceptem la classificació autonòmica espanyola i només consultem a la població de la Comunidad Autónoma de Cataluña, però el precedent històric apuntat per la CUP pot ser rellevant per enllaçar amb processos que, en un futur, tinguessin lloc al País Valencià, Balears, Franja o Catalunya Nord... Per altra banda, pot ser molt útil visualitzar que l'independentisme “més radical” planteja sortir de la UE, perquè el fet de la permanència o no a la UE és un element que no depèn solament de Catalunya, i que està més aviat en mans d'España. No és tant per si al final hi podríem entrar o se'ns vetaria, perquè, de voler-ho Catalunya -i realment caldria decidir-ho a banda del tema independentista-, està assegurat que la UE ens hi voldria perquè som contribuents nets a la UE i perquè, la part del pagament del deute espanyol que Catalunya assumiria, no quedés fora de la UE i fos més alt el risc que la societat catalana decidís no pagar-lo. Però en tot cas, desitjar de forma molt explícita de pertànyer a la UE, ens farà més vulnerables al xantatge de la por que España intentarà aplicar. La postura de voler ser a la UE -que genera credibilitat internacional- però, al mateix temps, de poder-hi renunciar, en cas de ser amenaçats de rebuig per part d'España i la UE, si altres independentismes més moderats enllacen amb les tesis de la CUP, és la postura que denota més poder i més dignitat. La CUP ha sabut comprendre que el seu paper no és començar renunciant el primer dia de la marxa, sinó agafar posicions, fer-se valdre i contribuir al llarg de tot el recorregut. Ara la tindran més en compte. Això no vol dir que el 'sí crític' fos desitjable per a tots els partits. Cadascú ha tingut el seu paper. El vot d'altres també ha estat decisiu per tirar endavant una Declaració de Soberania que enceta el camí cap a la consulta per decidir si volem ser un estat sobirà no supedidat a les estructures d'Estat espanyoles que tant malestar han provocat i provoquen a Catalunya.

Jordi Oriola Folch, realitzador audiovisual