En un any hem convocat, a Catalunya, més d’una trentena de mobilitzacions unitàries de caràcter global en resposta a les polítiques de retallades socials i de drets que han esdevingut l’eix de la gestió dels Governs central i de la Generalitat. La culminació d’aquesta intensitat de convocatòries van ser les vagues generals del 29-M i 14-N. A aquestes dades cal afegir centenars d’accions de caràcter sectorial, territorial o d’empresa, motivades per tancaments, expedients de regulació, desaparició de serveis, etc.
La resistència activa davant l’ofensiva de retallades i pèrdua de drets és el camí que des del sindicalisme de la USOC hem pres davant les actuals circumstàncies. Aquest serà el camí del que no ens mouran fins que modifiquin aquestes polítiques. Perquè tant al nostre país com a Europa es prossegueix amb unes polítiques de retallades i austeritat que són corrosives per a l’ocupació, per a les condicions de treball, per a les rendes salarials, per a les prestacions i politiques socials; amb l’objectiu que paguem la crisi la ciutadania alhora que es blinden contra els seus efectes aquells que l’han provocada.
Som conscients que els més de 660.000 aturats catalans i els sis milions de persones que a tot l’Estat no tenen feina, molts joves, dos milions i mig de desocupats ja sense cap tipus de prestació, dibuixen un panorama desolador on la pobresa ja és una realitat a moltes llars. En aquest sentit, té molta importància la mobilització sostinguda. Aquesta lluita es guanyarà per la suma de voluntats en la unitat d’acció, la persistència de la resposta social i l’extensió europea de les protestes a nivell ciutadà.
Hem de transmetre que NO callar és la via per fer sentir la nostra veu, de dir que els representants democràtics de les nostres societats no poden executar polítiques diferents de les que van presentar als programes electorals. Que no estem d’acord amb aquesta estafa democràtica, que rebutgem la corrupció moral i econòmica; per tot això NO callarem.
Cal exigir un canvi de paradigma als governs de la Generalitat i central. Que abandonin el dogma del dèficit 0 de conseqüències nefastes en relació al seu impacte social i a l’efecte negatiu que té en la reactivació econòmica. Cal un canvi urgent en les polítiques per poder sortir de la crisi d’una manera justa, garantint una sanitat i un ensenyament de qualitat i unes polítiques socials al servei de les persones.
La crisi ens ha situat en una responsabilitat històrica envers les generacions futures. Nosaltres que hem heretat un bon sistema democràtic i de benestar social fruit de l’esforç dels nostres pares i avis; ara ens toca lluitar per evitar la seva desaparició. Aquesta lluita transcendeix una conjuntura concreta, aquesta crisi que afecta amb especial intensitat al sud d’Europa no pot escombrar al seu pas els nostres drets, els valors amb els que hem construït una societat i, de pas, com veiem aquests dies, posar en qüestió el model de construcció d’una Europa social.
La dimensió dels reptes plantejats ens situen davant la necessitat inexcusable de reforçar la unitat d’acció sindical i social. Aquesta dura travessa del desert de la crisi la estem fent tots junts i cal que la resposta social organitzada també integri les diverses sensibilitats.
I davant aquest escenari, el camí que agafa el sindicalisme de classe a tot el vell continent és el que sempre hem recorregut, la paraula. L’argumentació, el convenciment, sumar voluntats de les majories socials organitzades més enllà del moviment dels treballadors; en definitiva, NO callar per dir ben clar que hi han alternatives; que cada vegada més gent pensa i diu que la crisi econòmica no implica una crisi en el nostre sistema democràtic i de valors; que el model d’Estat del Benestar que hem gaudit, és el model vàlid; l’únic que fins al moment s’ha demostrat eficaç per garantir l’equilibri i la justícia social.
Antònia Gil
Secretària general
USOC
