La divisió napoleònica de l'Estat espanyol va propiciar que poblacions situades en comarques que parlaven un idioma, quedessin adossades a províncies que parlaven una altra, causant un esquinçament social irreparable. Així, per exemple, la cinquena província gallega situada a
El Bierzo, que parlava i parla galego, es va integrar a León i part de Zamora, donant lloc a la curiosa circumstància que els habitants bercians no solament s'expressen en un millor gallec que els corunyencs de la Corunya, o que ara a l'Aragó als que sempre s'han expressat en català com l'expresident aragonès, el socialista Marcelino Iglesias, se'ls atribueixin ara coneixements d'un nou idioma anomenat
"lapao", paraula que sona a lletra de cumbia colombiana o samba brasileira.
Els reconec que essent d'origen gallec com ho sóc, aquesta diguem-ne "denominació d'origen" m'ha escandalitzat fins a tal punt que m'han entrat unes irrefrenables ganes de riure, perquè he pensat que a ningú amb el cap clar se li ocorreria una barbaritat d'aquesta mena, que no solament a uns ens sona a conya i a uns altres, els mes ortodoxos, els enfurisme amb tota la raó del món.
Vivim uns temps en els quals tipus com el borni Fabra diuen que el que publiqui el New York Times "li porta fluixa", després de la qual cosa, què se'ls pot demanar als coreligionaris aragonesos d'aquest polític del PP, excepte el de seguir el seu exemple i fer-li dir-la més grossa, encara.
I si a això li afegim que el país s'està dessagnant amb la marxa de joves "suficientment preparats" perquè aquí es moren de gana, o que el que es dedicava a la investigació i a l'educació desapareix o es privatitza, posant només a l'abast dels que més tenen, la possibilitat que siguin els seus fills els que gaudeixin de la formació universitària, mentre els dels aturats es quedaran solament en la fase del graduat escolar o la de només saber llegir i escriure, a seques. El panorama que es dibuixa en l'horitzó és per posar-se a plorar fins i tot en lapao.
No sé a qui se li ocorren aquestes barbaritats quotidianes, ni com poden dormir cada nit tan tranquils els que proposen una societat tan injusta com a asimètrica, que és un horrible vocable que, darreraent, s'utilitza molt amb malsana intenció pressupostària. I com que no ho se, li carrego la malifeta en el deure de l'actual Gobierno popular perquè, en principi, els noms que apareixen darrere de les decisions més pelegrines pertanyen a dirigents del mateix, per poc que li agradi a l'"optimista" Mariano Rajoy, al que caldrà demanar-li per la via d'urgència que "deixi ja de salvar-nos".
Manuel Fernando González
Editorial i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
