En el procés d'emancipació nacional d'aquests darrers anys a Catalunya caldrà que la història faci justícia i reconegui el mèrits aconseguits pels representats d'ERC al Congrés dels Diputats i al Senat d'Espanya. Aquests han sigut capaços de capgirar la imatge d'una Catalunya sotmesa i callada, que deia una cosa a casa i una altra a Madrid. D'aquesta manera, els espanyols durant dècades han cregut que el problema nacional català era inexistent.
El poble d'Espanya ha cregut durant anys que el problema a Catalunya era una qüestió simple de "peix al cove", mentre que el conflicte real se situava a Euskadi.
Amb la incidència, la represa i el reforçament d'Esquerra en l'etapa Carod-Puigcercós i ara, en l'etapa Junqueras-Bosch ─amb l'aportació positiva i diferent de Tardà─ Catalunya i el sobiranisme han aconseguit un discurs transparent i clar dirigit al poble espanyol i a les seves classes dirigents. I a la vegada, els diputats d'ERC han arrosegat els de CiU al Congrés, els darrers dels quals han passat del discurs del catalanisme polític ─a l'estil Vicenç Vives─ al sobiranisme, encara poruc, actual.
ERC ha aconseguit que, amb certa normalitat, la veu de l'independentisme hagi arribat a tots els espanyols"
I més encara: una força amb arrels històriques a l'esquerra política com ICV ha sorprès també els espanyols i la pròpia esquerra de l'Estat amb un discurs no gaire allunyat d'un sobiranisme clar i transparent. Amb tot, a aquest canvi també s'hi ha de tenir en compte (després del criticat tripartit i de la influència indubtable d'ERC) el partit dels socialistes de Catalunya, el qual algun dels seus sectors comença ja a fer passes d'aproximació a la majoria social sobiranista del país.
És evident que no sols Esquerra i els seus dirigents han fet capgirar la situació. Seria sectari no reconèixer la força de la societat civil. Però aixè sí: qui ha fet el discurs més contundent i normalitzat de l'independentisme a Madrid és ERC, un partit que ha aconseguit que, amb certa normalitat ─i a vegades amb algun xou al Congrés─la veu de l'independentisme hagi arribat a tots els espanyols.
Ahir, al programa Debate de TVE, el diputat i portaveu d'ERC, Alfred Bosch, va fer un gran acte de pedagogia política. Amb una gran correcció i sense deixar-se endur per alguns dels contertulians que el van increpar, Bosch va desgranar uns arguments contundents que van saber desautoritzar i diluïr els clàssics tòpics de l'espanyolisme en contra la independència de Catalunya. Fins quan podrà, l'establishment espanyol, aguantar la normalitat d'un discurs democràtic i d'una praxi política i pedagògica de l'independentisme sense cap mena de violència ni verbal ni física?
Esquerra, i també les altres forces al Congrés com CiU i ICV, estan fent un gran servei. Normalitzat l'independentisme a Catalunya, ara tocava fer el mateix a la metròpoli. Ahir, Bosch va donar una lliçó magistral.