Canviem de ball

Aquest dijous vaig ser a la presentació d'un llibre, l'autor del qual m'agradaria oblidar, ja que apel·la a la saviesa de la llibertat del mercat, mal ocupant, al meu entendre, un escó d'un partit que diu ser "d'esquerres". Van ser moltes les paraules que durant l'acte es van abocar i no obstant això no vaig saber escoltar, potser per la meva malaptesa, gens sinònima de justícia social ni de treballar des de l'economia pública per la igualtat d'oportunitats.

Penso que tot em va passar perquè no sóc docta en la matèria, i per aquest motiu vaig rebre un merescut suspens en tecnicismes econòmics d9una inusitada altura intel·lectual.

Ho confesso, m'he tornat una fanàtica lectora de llibres d'índole similar, que deboro una setmana sí i una altra també, amb l'esperança que m'ajudin a entendre una mica més aquesta economia que fluctua sobre els caps de tots nosaltres i que, sense que ens adonem, afecta al nostre esdevenir diari, tan absorts com estem en les nostres partículars urgències. Però veig que no m'afecten, perquè quan em trobo envoltada d'economistes sento que vivim en mons diferents.

I abstreta com estic en l'aprenentatge econòmic, quan torno a l'arena política i em trobo sempre amb el mateix ball, que em té en un dejà vú de disc ratllat, afartat de sentències de Tribunals Constitucionals, compareixences desafiadores de "polítiques valentes, que no paralitzades", com va dir el nostre resident Mas,i dits i dites sobre qüestions que, sense que estiguin cobertes les necessitats bàsiques en moltes llars, em semblen estèrils i inútils.

Com a catalana, per això, torno a expressar la meva petició, encomanada a les urnes als qui no troben el camí cap a un nou ball propi i més real. Vull tenir dret a decidir quina partida es destina a Educació, com a Sanitat, quina quantitat a R+D+i, com em vull gastar els diners en protegir els nostres boscos, dedicar recursos a les empreses i a els qui busquen ocupació. Vull que cap nen de Catalunya passi gana ni cap família passi necessitats i sigui desnonada. Vull menys llocs de treball a la Generalitat de categoria A, amb sous que sumen tres mileuristes, i més sous perquè la gent pugui viure i no malviure. Busco que es construeixi una societat que s'ocupi de la seva gent gran i sigui inclusiva amb les persones que tenen altres capacitats. M'agrada que es mantingui la llei de la dependència, que les ambulàncies i les farmàcies cobrin, en temps i hora, i els proveïdors de les nostres administracions cobrin en data ajustada. Aquest és el ball que m'interessa que es debati en el Parlament de Catalunya.

Per això la meva reflexió final és breu: Canviem de ball.