Directius de salut aposten perquè el 40% del sou del professional depèn de l'eficiència de la seva pràctica clínica

Segons el parer del vicepresident de Sedisa i director gerent de l'Hospital de Valdecilla (Santander), César Pascual, l'actual escenari d'escassetat de recursos i la importància d'invertir més en desenvolupament que en assistència "planteja la necessitat urgent de mobilitzar altres recursos". "La premissa de la màxima eficiència és un imperatiu ètic que ha d'impregnar a tota l'organització sanitària, des dels directius al personal de base", afegeix.

Per això, consideren que és necessari "monitorizar el procés i els seus resultats". A més, sostenen que el personal de nova incorporació "hauria de regir-se pel règim de dret laboral privat per poder pactar amb agilitat i independència el muntant del salari variable, així com els objectius dels quals dependrà".

En aquest sentit, expliquen que estigui règim ofereix "la flexibilitat necessària per remunerar segons valia i productivitat, i per poder ajustar l'atenció sanitària a les necessitats assistencials de la població". Així ho han assenyalat durant la celebració a Santander de les jornades 'La gestió en temps d'incertesa: Un espai per a la inspiració'.

Per la seva banda, el personal estatutari i funcionari, el qual representa la majoria del personal del sistema, ha de modificar els seus estatuts amb l'interès que la seguretat del lloc de treball "no prevalgui sobre l'obligació d'oferir un servei públic excel·lent i productiu a la població", declaren.

A això afegeixen la necessitat que en aquest col·lectiu també depengui un 40 per cent del seu salari, així com la seva promoció com a professional, "de les seves capacitats productives i de l'avaluació de l'esforç en el compliment d'objectius prèviament pactats". Per la seva banda, els que no aconsegueixin les metes establertes haurien de poder ser cessats dels seus llocs de treball "o, en defecte d'això, ser sancionats de manera ràpida i ejemplarizante", assenyalen.

Tot això ha estat recollit en el document 'Compromís SEDISA amb la sostenibilitat i les reformes dels serveis sanitaris públics', en el qual s'ofereixen 25 propostes "per contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari públic".

Unes altres de les seves recomanacions és "seguir mantenint el finançament públic basat en impostos i en els principis d'universalitat, igualtat i equitat, però fomentant un finançament territorial equilibrat i homogènia".

La seva presentació es produeix perquè, a pesar que el SNS hagi aconseguit que el seu nivell d'eficiència i els seus resultats sanitaris se situen "entre els millors del món", i és que la crisi econòmica "ha posat de manifest les limitacions del sistema i ha demostrat la seva incapacitat de satisfer les noves demandes que la societat actual planteja", expliquen.

ÉS URGENT MOBILITZAR UN ALTRE TIPUS DE RECURSOS

A causa d'això, des de la societat consideren també rellevant "ajustar l'estructura i actuar sobre els processos per aconseguir l'eficiència dels mateixos", alguna cosa al que es deu unir la transferència del risc financer als processos. Així, aposten per "seguir avançant en l'externalización basada en pressupostos 'per càpita'".

D'aquesta manera, i encara que l'Administració garanteixi el finançament, la provisió "ha de posar-se en mans dels quals siguin capaces de ser més eficients, ja sigui una empresa pública, una fundació, una concessió administrativa o una cooperativa de professionals", assenyalen. "Tots podem posar un gra de sorra per millorar la gestió", agrega sobre aquest tema el president de Sedisa, Joaquín Estévez.

Els experts manifesten que "caldria estudiar la possibilitat de pagaments directes de l'usuari consensuats en tot el SNS". Així, i deixant clara la seva postura contrària al copago, Estévez considera "transcendental" gravar amb un 'tiquet' moderador la freqüentació innecessària "i l'ús abusiu dels recursos".

De qualsevol forma, el president de Sedisa subratlla que aquesta mesura ha de ser conseqüència d'un pacte d'Estat per la Sanitat, "de manera que deixi de ser matèria electoralista i de desgast polític, i passada a ser una matèria tècnica".

ANIMEN A ESTIMULAR LA COST-EFICIÈNCIA DELS TRACTAMENTS

Traslladant-se a l'àmbit farmacèutic, Estévez anima a estimular la formació en cost-eficiència i cost-beneficio dels diferents tractaments disponibles per al professional responsable de la prescripció "i a transferir part del risc financer al mateix a través d'incentius o a través de pressupostos clínics, incentivant els estalvis i la bona praxi".

Al seu judici, és probable que els ajustos en el preu tinguin ja "escàs o nul recorregut", però sí considera que és possible seguir millorant alguns aspectes "en les compres orientats a garantir una revisió periòdica dels preus".

Una altra qüestió a debat és el repte de reorientar el sistema sanitari cap a la cronicitat, "enfocant-se en l'atenció a crònics i avançant en l'abandó progressiu de l'hospitalocentrismo". A més, observa com a necessari l'impuls d'alternatives més eficients respecte a l'hospitalització tradicional, com "l'ambulatorización quirúrgica i l'augment de la capacitat d'acció de l'hospitalització a domicili".

Al fil d'això, el director gerent del Departament d'Oriola (Alacant), Carlos Arenas, afirma que l'objectiu és "aconseguir mantenir i millorar el nivell de salut de la població a un cost assumible". Per a això, exposa que els aspectes més importants són "l'adequat control, la planificació i la recompensa a l'excel·lència".

"En la sanitat pública seria necessari modificar l'estatut del personal sanitari per poder retribuir diferenciadamente segons implicació i rendiment, i que els professionals siguin més avaluables pel sistema i pel pacient", assenyala. L'altra opció és "la transformació dels centres en empreses públiques regides per dret mercantil i laboral", conclou.