Un no sap si
el Senyor Ziani, és pro salafista i al mateix temps treballa per als Serveis secrets del regne del Marroc , com argumenta el CNI per demanar la seva expulsió de l'estat espanyol. Però el que si sembla evident, és que defensa les tesis sobiranistes, és a dir la independència de
Catalunya d'Espanya que és el país en el qual viu i treballa sense gaudir de l'estatus de ciutadà. Si jo mateix , estigués en la seva situació i m'anés a guanyar-me els cigrons, en el sud del regne marroquí, territori que la
República Àrab Saharahui reclama com a propi, segurament els mateixos serveis secrets marroquins m'haguessin detingut, interrogat i amb molta sort m'haurien ficat en el primer avió que em portés de tornada a Barcelona, si abans no m'haguessin enviat davant un tribunal que em condemnés per atemptar contra la sobirania alauita.
Un ha de saber que estant al país que no és el teu te la jugues quan intentes fer o dir el que penses sobre les lleis de l'estat que t'acull. I això és igual a tot el món civilitzat o per civilitzar, que són països, per exemple tan gelosos de la seva sobirania com pot ser ara mateix per exemple Veneçuela el President de la qual , Nicolas Madur, no fa molt li va dir públicament al nostre Ministre d'Exteriors Margallo que s'ocupés dels seus assumptes perquè tan solament se li va ocórrer proposar-se per intervenir en el conflicte generat al país sud-americà després d'unes eleccions molt polèmiques de resultats discutibles.
Per això, els polítics que ataquen a aquest estat "tan odiós" que es diu Espanya per defensar-se d'els qui recolzen la secessió d'una part del que ara és el seu territori, estan representant una comèdia impresentable. I això és així, perquè quan Catalunya és independent, si arriba a ser-ho, estic segur que si a un ciutadà en les mateixes condicions que el Senyor Ziani se li ocorre qüestionar la legalitat del nou estat defensant suposem, la qual cosa passa a Irlanda, és a dir una Catalunya Nord i una altra Catalunya Sud que no vol separar-se d'Espanya, estic segur que ho detenen i després ho expulsen democràticament deixant-li a l'altre costat de la frontera amb Aragó.
Així, que menys llops, i més seny, que aquí ens coneixem tots. I una última afirmació. El que no és de rebut en el cas del Senyor Ziani és carregar-li al mateix temps el sant Benito d'islamista radical i confident d'uns serveis secrets com els marroquins. Això és gairebé com condemnar-li a mort quan torni al Marroc, ja que uns o uns altres, enemics aferrissats li obliguessin a amagar-se i fins i tot fer que la seva família sofreixi les conseqüències. I això no ho pot fer públic, ni tan sols el CNI, encara que fos veritat, que pugues no ser-ho.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
