Hi ha qui diu que quan no hi és Francesc Homs, o descansa, apareix en escena un portaveu oficiós de la Generalitat, Jordi Barbeta, que fa saber als mortals quins són els pensaments profunds i les preocupacions del president Artur Mas. Fins i tot hi ha qui ha arribat a afirmar que els titulars de La Vanguardia, que recullen les directrius que el cap de govern adreça al conseller Mas-Collell, poden ser fruit d’una operació tàctica made in Artur/Barbeta. Vaja, que s’han confabulat per escenificar pressions al voltant de les negociacions sobre els objectius del dèficit. Ara sembla ser que Mas es vol negar en rodó a tirar endavant els pressupostos 2013 dient-nos que la xifra que fixarà Madrid “esdevindrà una amenaça objectiva a la cohesió social”. Ep! Un moment si-us-plau. Hi ha un munt de ciutadans d’aquest país que pensem que la pitjor amenaça que tenim al damunt es diu pobresa i atur. La inseguretat que genera la crisi ens fa un mal inenarrable i l’entossudiment del Govern d’amagar-se en la retòrica sobiranista no ajuda.
Ja n’hi ha prou de tot plegat. Estem farts de tanta estultícia i notícies en diferit. El president del Govern espanyol s’amaga i fa servir la pantalla de plasma. El president del Govern català i el seu portaveu oficiós esdevenen dia sí dia també una mena de reencarnació del ventríloc José Luís Moreno i d’un corb, Rockefeller, que ven apocalipsis pàtries. Aquest país necessita polítics que donin la cara i no pas intermediaris porta secrets, nigromants o intèrprets de somnis. En aquest país sobren les amenaces vehiculades mitjançant el Tribunal Constitucional però també les dels ferroviaris de via estreta que vaticinen, per atemorir al personal, irremeiables xocs de trens.
Artur Mas i els seus han renunciat a governar. Catalunya necessita aprovar uns pressupostos pensant en la reactivació econòmica i la sostenibilitat de l’estat de benestar. Estem farts de cortines de fum, crides a segons quins fronts comuns i defenses verbals al benestar per part de gent que ha fet de les privatitzacions virtut. No oblidarem mai que els primer panegírics a favor de l’austeritat varen sortir de la boca d’Artur Mas. El president ja ha exhaurit una part considerable de la seva credibilitat...
Joan Ferran
