Les ostres de Pedra

Cada dia, des de fa moltes dècades, unes senyores d'Arcade, port pesquer situat gairebé en l'extrem occidental de la Ria de Vigo, porten fins a A Pedra, les fresques ostres que, segons els vigueses, són les millors del món. Una quantitat significativa dels més variats fruits del mar són transportats, per a delit dels visitants, al Carrer de la Peixateria, coneguda majoritàriament amb el nom del Carrer de les Ostres.

Molt prop de l'emblemàtic Hotel Badia, se situa el mercat de Pedra, que en uns altres temps fos un lloc de contraban de cigarrets rossos, catifes de Pèrsia, ràdios, etc., la qual cosa feia i fa que els comerciants del barri diguin que allí es troba el port franc de la ciutat.

Després de visitar aquest modernitzat mercat, ens trobem amb una rúa coberta, on unes senyores ofereixen als transeünts dotzenes d'ostres, obertes a l'instant per elles mateixes, en una feina demoledora, sobre mostradors de fusta muntats en la pròpia vorera. Sàpiga el lector que aquestes bones dones passen agotadoras jornades dempeus, servint a la multitud de persones que arriben en creuers i que acudeixen a la recerca d'aquest manjar, ja que són nombrosos els flamants transatlàntics que atraquen en la propera Estació Marítima de Vigo.

Després de delectar-nos amb un aperitiu semblant i ja que se'ns va obrir l'apetit, el lògic és acudir a un de les tantes marisquerías existents en aquesta rúa techada. Aconsellen als viatgers que tractin d'anar als establiments on vegin que hi ha clients de Vigo, ja que en ells, els serviran i els cobraran de la mateixa manera que a qualsevol fill de veí. En un acordió sonen pasdobles, boleros i tangos, executats per qui té tot l'aspecte de ser un músic d'algun país de l'est, i que a continuació passa el platito. No triga molt a arribar el gaitero oficial de la zona, vestit amb abillaments propis de la regió, i fa que l'acordeonista, després de breu discussió entre ells, hagi d'interrompre el seu concert llatí i prendre les de Villadiego. Des d'aquest moment, reina en l'aire l'inconfusible so de la gaita.


Rubén Olveira