Les majories absolutes poden suposar una acció de govern còmoda ja que poden permetre avançar en l’acompliment del programa electoral sense dependre de forces externes. Però també poden ser un abús arbitrari que ignori la resta de la societat representada en els altres partits. Malauradament, el PP ha triat aquesta darrera opció des que va arribar al poder. Ha incomplert de dalt a baix tot el que va prometre i, a més, ignora les demandes socials o les contribucions que la resta de formacions volen fer per millorar aspectes d’una administració que no funciona.
Ho hem vist aquesta setmana. Per a CiU urgeix una nova llei d’enjudiciament criminal per modernitzar i agilitar els tràmits processals de l’àmbit penal ja que actualment existeixen diversos elements discordants en el moment d’executar les sentències. També cal retreure a l’executiu de Mariano Rajoy que en setze mesos hagi estat incapaç de consensuar un acord en cap de les legislacions aprovades en matèria de justícia amb comunitats autònomes, amb el poder judicial, amb el ministeri fiscal i tampoc amb els diferents operadors jurídics.
Però no és l’únic cas en què el govern del PP ignora les necessitats socials i les reclamacions d’una bona part de la societat. Aquesta setmana ha desvirtuat la ILP sobre hipoteques i desnonament en ignorar totes i cadascuna de les principals reivindicacions de la plataforma. Com és possible que el PP no hagi acceptat cap esmena? Es creu en possessió de la veritat absoluta pel fet d’haver guanyat unes eleccions? El PP hauria d’entendre que majoria absoluta no és sinònim de raó absoluta, però, lluny d’això, ha optat per aplicar el rodet en lloc de practicar el diàleg i sumar esforços. Ho podria aconseguir amb més facilitat precisament perquè compta amb un gran suport parlamentari. No ho ha fet, i el que és pitjor, no sembla que sigui capaç de fer-ho. I també hem vist la seva actitud de menystenir fins i tot el dictamen del Consell d’Estat contra la llei Wert, que entre altres coses deixa ben clar que és la Generalitat la que té competències en educació i en l’aplicació de la immersió lingüística. Tampoc el PP no escolta ningú en la flexibilització del dèficit i només busca el benefici propi per damunt dels interessos globals de la societat i no trasllada a les comunitats autònomes la flexibilització que Europa ofereix a Espanya.
La prepotència mai no ha estat bona consellera i en temps de crisi només implica més crispació, més rebuig i més desafecció de la societat en vers els seus governants. El PP s’equivoca perquè no compleix la paraula donada a la societat, no aplica cap dels seus compromisos electorals i perquè rebutja la recerca de consensos necessaris en matèries especialment sensibles. CiU continua apostant pel diàleg i per reclamar un gran pacte d’estat per fer front a la crisi i també en l’àmbit educatiu per posar uns fonaments sòlids per al futur. Malauradament el PP segueix a la seva. Malbarata oportunitats i menysté tot allò que no surt de les seves files. No es així com es guanya la confiança ni com es governa per a tothom.
Eva Parera, membre de la permanent d’Unió i portaveu adjunta de CiU al Senat
