Aconsegueixen per primera vegada cèl·lules embrionàries humanes per clonació

La investigació ha estat dirigit pel doctor Shoukhrat Mitalipov, un científic sènior en ONPRC, qui juntament amb la doctora Paula Amato i els seus col·legues de la Divisió d'Endocrinologia Reproductiva i Infertilitat del departament d'Obstetrícia i Ginecologia de l'OHSU, ha aconseguit aquest avanç que podria suposar la clau per crear teràpies per tractar, entre altres malalties, el Parkinson, l'esclerosi múltiple, la malaltia cardíaca i lesions de la medul·la espinal.

Segons destaca l'ONPRC en un comunicat, per aconseguir les cèl·lules han realitzat una variació d'un mètode d'ús comú cridat transferència nuclear de cèl·lules somàtiques, o SCNT. Es tracta de trasplantar el nucli d'una cèl·lula, que conté l'ADN d'un individu, en un òvul que ha tingut el seu material genètic eliminat. L'òvul fertilitzat es desenvolupa i finalment produeix cèl·lules mare.

"Un examen complet de les cèl·lules mare obtingudes a través d'aquesta tècnica ha demostrat la seva capacitat per convertir igual que les cèl·lules mare embrionàries normals, en diferents tipus de cèl·lules, incloent les cèl·lules nervioses, les cèl·lules del fetge i les cèl·lules del cor. A més, a causa que aquestes cèl·lules reprogramades es poden generar amb material genètic nuclear d'un pacient, no hi ha preocupació de rebot del trasplantament", assenyala Mitalipov.

Si bé, afegeix, "hi ha molt treball per fer en el desenvolupament de tractaments amb cèl·lules mare segures i efectives, creiem que aquest és un important pas avanci en el desenvolupament de les cèl·lules que podrien ser utilitzats en la medicina regenerativa".

L'èxit de l'equip de Mitalipov en la reprogramació de cèl·lules de pell humana va arribar a través d'una sèrie d'estudis tant en cèl·lules humanes i de mico. Intents fallits previs realitzats per diversos laboratoris van mostrar que els òvuls humans semblen ser més fràgils que els ous d'altres espècies. Per tant, es van produir els mètodes de reprogramació coneguts estancades abans de les cèl·lules mare.

Per resoldre aquest problema, el grup d'OHSU ha estudiat diversos enfocaments alternatius desenvolupats primer en cèl·lules de mico i després es va aplicar a les cèl·lules humanes. A través de moviment troballes entre cèl·lules de mico i cèl·lules humanes, els investigadors van ser capaços de desenvolupar un mètode reeixit.

Un altre aspecte destacable d'aquest estudi és que no es tracta de la utilització d'embrions fertilitzats, un tema que ha estat la font d'un debat ètic. Així, la clau és que han aconseguit estimular els òvuls per romandre en un estat anomenat "metafase" durant el procés de transferència nuclear. Metafase és una etapa en el procés de divisió natural de la cèl·lula (la meiosi) quan el material genètic s'alinea en el centre de la cel·la abans que divideix la cèl·lula.

L'equip d'investigació va descobrir que químicament mantenir la metafase durant tot el procés de transferència va impedir que el procés s'estanci i, gràcies a això, les cèl·lules es van seguir desarrollandon i producien les cèl·lules mare.

Una distinció important és que mentre que el mètode podria ser considerada com una tècnica per a la clonació de cèl·lules mare, comunament cridat clonació terapèutica, el mateix mètode no és probable que tingui èxit en la producció de clons humans, és a dir en la clonació reproductiva.