L'Esquerra s'uneix?

L'acostament proposat és a un debat dilatat a la construcció i l'anàlisi d'un subjecte transformador de la societat que compon l'estat espanyol. 
 

La incorporació de parts i elements pertanyents al 15-M o grups de treball electorals del mateix és la innovació d'aquesta confluència, el  moviment "plazaista-assembleario" és un espai on posar el límit i la definició del seu jo Freudilià  és intricat. Aquest component és  la novetat d'aquest procés que a Madrid va unir a dos sectors d'Esquerra Unida, els "Oberts" de Llamazares i En Construcció (Propera als postulats de Cayo Lara) l'oposició a la majoria pírrica de la direcció d'IU de la Comunitat de Madrid.  Se sumen la militància dels  focus localistes de Pinto (Moviment d'Esquerra Alternativa), Sant Martín de la Vega (Esquerra Social) i Alcobendas-Sant Sebastià dels Reis (Esquerra Ecologista) o els anticapitalistes de Pozuelo i Aravaca del col·lectiu 1984.
 

Els noms i confluències d'Alternativa Galega d'Esquerda o l'archiconeguda coalició grega de Syriza es van posar en el consens, però en el  debat  va sortir un altre model més trasversal  el de les CUP de Catalunya.
 

Noms com el de la diputada autonòmica d'IU, Tania Sánchez, el del regidor de la capital Jorge García Castany,  el del Front Cívic Som Majoria, Manuel Moreneo, el regidor de Pinto Rafael Sánchez Romero, Miguel Urban,  el sempitern Jaime Pastor s'han tornat a unir en el diàleg després d'anys de camins diferenciats.
 

Un altre pas unitari més clàssic ho estan concertant a Madrid o Murcia, amb contactes i actes conjunts d'índole Front Populista, el PCE i Republicans, aquesta ultima Federació de la qual és principal membre l'ex Hoxhista PCE-ML i que han muntat un míting per la unitat el 18 de Maig a la ciutat del Manzanares. 
 

A Zaragoza "Ateneu" es diu aquest model de coordinació  de l'esquerra  i va més orientat a un Plataformisme anti-Troica europea. A Sevilla existeix una base unitària amb integrants com la CUT-BAI de Sánchez Gordillo, el Col·lectiu En Lluita,  Equo, Democràcia Real Ja,  Esquerra Anticapitalista,  oposats d'Esquerra Unida al governo PSOE-IU a Andalucia i associats a Assemblees del 15-M. Sota 11 punts comuns es posicionen contra el deute i el neoliberalisme, des del municipalisme a Europa, diuen.
 

La proposta més mediàtica en aquesta direcció l'han donat l'economista Sweezysta Arcadi Olivares i la taborista  monja Teresa Forcades, que han manifestat la iniciativa d'una plataforma popular per a un procés constituent a Catalunya des de l'esquerra i la presa electoral del poder polític. Ara com ara han recollit l'entusiasme d'Esquerra Anticapitalista especialment.
 

L'últim cas és el consuetudinari del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, que pretén reforçar una opció de classe, obrerista i bolchevizada, agrupant destacaments comunistes i reforçant l'opció de Partit revolucionari. Avui dia  agrupo en aquesta direcció a col·lectius com a Unió Proletària o el Partit Revolucionari dels Comunistes de Canàries. Com a referent organitzatiu  tenen al Partit Comunista de Grècia (KKE).
 

En tots els casos existeix una dualitat d'interpretació del moment.  El corrent tradicional que usa terminologia i idearis  post-revolució francesa, dicotomia  esquerra-dreta i els pre-pren de la Bastilla, que usen termes com "els de a baix".  En el primer grup estan  adentros i entorns d'IU, leninistes heterodoxes o provinents del trotskisme. Els segons  seguits  des d'un marxisme-ciudadanista o un anarquisme-federatiu, es troben en el 15-M o el Front Cívic Som Majoria.  Ara com ara conversen  i avancen en un enteniment primari i irrompen en el que s'està ja qualificant com la segona transició, actualment manejada per la dreta centenària  i carpetovetónica espanyola i en el qual el PSOE comença a estar descol·locat i perdent-se en el seu interior desgastat.