La conducta "desastrosa" d'Ortega Cano es va deure a la seva embriaguesa

En el seu recurs, al que ha tingut accés Europa Press, el fiscal de Seguretat Vial, Luis Carlos Rodríguez León, torna a sol·licitar quatre anys de presó per l'exmatador de toros i demana, a fi de demostrar que no es va trencar la cadena de custòdia de la sang extreta i analitzada per l'Institut Nacional de Toxicologia, que se celebri una vista d'apel·lació, "amb presència de l'acusat", en la qual declarin com a testimonis un infermer i un celador de l'Hospital Verge Macarena on va ingressar el condemnat en estat greu després de provocar l'accident mortal, prova aquesta que la jutge penal número 6 va denegar en el judici.

La jutge Sagrario Romero va condemnar a Ortega Cano a dos anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'homicidi per imprudència greu i un delicte contra la seguretat vial per conducció temerària, així com a tres anys i mitjà de privació del dret de conduir vehicles a motor i ciclomotors, punt de la sentència que també ataca el fiscal, que sol·licita ampliar aquesta última condemna a sis anys. A més, va absoldre a l'exmatador del delicte contra la seguretat vial en la seva modalitat de conduir sota la influència de begudes alcohòliques.

En la sentència, la jutge va considerar que "no s'ha pogut acreditar que les mostres analitzades" per Toxicologia "corresponguessin a les mostres sanguínies de l'acusat al seu ingrés a l'hospital després de l'accident", però el fiscal diu que, "sobre aquesta asseveració, no existeix prova alguna que la recolzi", ja que "en cap moment es recullen en els fets provats ni qui, ni com ni quan es va produir una alteració de la mostra de sang extreta a l'acusat", al que se suma que la sentència no precisa "on es va produir la pretesa ruptura d'aquesta cadena".

La jutge també va considerar que a l'acusat se li va extreure la sang a l'hospital seguint el protocol habitual, que "és merament clínic", però la Fiscalia diu que aquest criteri "en absolut pot ser compartit", ja que els centres hospitalaris "tenen perfectament protocolizados tots els seus sistemes d'atenció" i aquests protocols "estan avalats amb criteris científics d'absoluta fiabilitat, elaborats per comissions mèdiques i tècniques tant de la Conselleria de Salut com de la pròpia adreça dels centres".

En un recurs de 21 pàgines, el fiscal agrega que, referent a l'extracció de sang i la seva correcta conservació per a l'analítica hospitalària, "la seguretat és màxima, doncs si important és el protocol d'extracció i conservació des del punt de vista judicial per garantir una prova en un procés, molt més important és garantir la seguretat de l'extracció i conservació en l'àmbit hospitalari, quan de la correcta anàlisi depèn el tractament, la transfusió i la vida del pacient".

"Una fallada en el procés pot anul·lar una prova, una fallada en l'actuació mèdica descrita pot costar una vida", de manera que "donar-li major fiabilitat al protocol establert pel Ministeri de Justícia que al clínic d'urgències de l'hospital és absurd", assevera el fiscal, que recorda que el director del Servei d'Hematologia del Macarena ja va dir en el judici que, després que el celador li portés la mostra de sang de l'acusat "perfectament identificada amb l'etiqueta", està es va conservar en aquest departament fins que, per ordre judicial, va ser lliurada a la Guàrdia Civil per al seu trasllat a Toxicologia.

"SOSPITES DE DUBTOSA ÈTICA I MORALITAT"

Al seu judici, "no hi ha cap prova d'alteració o manipulació de la mostra de sang extreta a l'acusat, ni de la ruptura de la cadena de custòdia, i cal recordar que qui al·lega aquesta ruptura és el que està obligat a provar l'existència de la irregularitat", per la qual cosa entén que la jutge "ha confós el fet objectiu de la cadena de custòdia com a garantia de conservació d'una prova amb els aspectes purament burocràtics o documentals de la cadena de custòdia".

El representant del Ministeri Públic critica, en aquest punt, que l'advocat d'Ortega Cano "ha volgut aixecar dubtes i sospites absolutament injustificades sobre una presumpta manipulació de la mostra de sang, en un intent desesperat d'evitar la condemna per conducció sota efectes de begudes alcohòliques". "A la vista del manifestat per la directora de Toxicologia, que garanteix que dins del seu departament es va complir la cadena de custòdia, i del que s'ha dit pel director d'Hematologia, es pretén fer dubtar de la forma d'extracció de sang i de la seva identificació per part de l'infermer, i del seu trasllat pel celador, com si algun d'aquests professionals pogués tenir algun interès en no fer bé el seu treball o a manipular la prova per perjudicar a l'acusat", assevera el fiscal.

El fiscal afegeix que "aquestes asseveracions o sospites de dubtosa ètica i moralitat no se sostenen en prova alguna", doncs a més la defensa es va oposar "tenaçment" al fet que declaressin l'infermer que va extreure la sang i el celador que la va traslladar a Hematologia, "perquè en realitat no volia escoltar la veritat".

LA MOSTRA DE SANG "NO VA SER MANIPULADA"

Per això, demana que se celebri una vista d'apel·lació amb "presència" de l'acusat en la qual declarin tant l'infermer com el celador a fi de verificar que la mostra de sang "no va ser manipulada des del Servei d'Urgències al d'Hematologia", doncs al seu judici la negativa de la jutge a fer-ho en la vista oral "va ser arbitrària i no raonada".

Aquesta petició pretén que l'infermer que va extreure la sang a Ortega Cano "aclareixi el mètode d'extracció, el desinfectant utilitzat, la identificació del recipient i el lliurament del mateix" al celador, que ho va lliurar juntament amb la documentació de quiròfan en el laboratori d'Hematologia i que haurà d'explicar "si va haver-hi alguna interferència en aquest trasllat que justifiqui la pretesa ruptura de cadena de custòdia que es recull en la sentència".

No obstant això, el fiscal deixa clar que la constatació d'un delicte contra la seguretat vial per haver ingerit alcohol pot realitzar-se per diferents vies, doncs a més de la prova d'anàlisi de sang es poden tenir en compte testificals i símptomes externs de l'acusat. "En aquest cas, es podria acreditar per qualsevol de les tres vies", afirma, asseverant que, sobre la base de la prova practicada, "no pot arribar-se a una altra conclusió sense trencar els criteris ni les bases més elementals del sentit comú i de la lògica més aclaparadora que el conductor estava embriagat".

En un altre punt, el fiscal al·lega error en la valoració de la prova testifical, ja que la que es fa en la sentència dels testimoniatges dels testimonis "és molt dispar segons es tracti de testimonis de la defensa o de l'acusació", de manera que "quan es refereix a testimonis de la defensa s'ha ressaltat especialment el que beneficia a la defensa, ometent dubtes", mentre que en els presentats per l'acusació "només s'han buscat presumptes imprecisions".

Aquest recurs se sumeixi als anunciats per acusació particular, que demana també quatre anys de presó, i defensa, que interessa la lliure absolució d'Ortega Cano.